Ahir, en Dave, periodista presbiterià, entrava a l’Starbucks del carrer Kenosha. Imatge: Mike Licht
A la biblioteca municipal de West Fork, Arkansas, una certa munió d’homes i dones que mai hi haurien entrat sense l’empenta insidiosa de la Sarah Hannah Greenwood no gosen prendre una cadira per asseure’s: tenen l’esperança que la cosa no s’allargui o tenen por de trobar-s’hi bé. No saben què hi fan ni què n’espera, d’ells, la senyora Greenwood, però estan anguniosos. I pel posat incòmode de les mans sembla que trobin a faltar el martell o la mà d’una criatura, després de minuts d’espera silenciosa. Ara, però, es fiquen tots les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res dins el bolso. Només la Sarah Hannah l’ha deixat penjat al respatller d’una de les cadires, com controlant.
La Sarah Hannah va amunt i avall tancant i obrint portes, llums, per por que el comandament se li escapi. Que seguin, els demana, l’associacionisme responsable fa temps que brilla per la seva absència, a West Fork, i ara no pensa, davant l’afront de The Brave Sentinel, tenir els braços plegats gaire estona més. En això han d’anar a l’una –i deixa anar un devil take them–. La notícia ha sortit publicada al diari d’avui. “Exclosos”, diu en lletres igual de grosses que les altres, però molt més vergonyoses. La Sarah Hannah, sempre en amatença en cas de menyspreu o befa de minories, fa dos grups: les dones faran una pancarta de patchwork –d’aquí a dissabte tenen temps de sobres– i els homes es pintaran el lema a la panxa i l’ensenyaran el dia del partit, a l’hora de l’himne, tota l’estona: “Pensa en blanc”.
I el que va passar és que ahir, en Dave, periodista presbiterià, entrava a l’Starbucks del carrer Kenosha per acabar de redactar una notícia d'esports, de bàsquet, del West Fork High School Basketball. Quan la Jenny arribés, tancaria el Mac, es farien un petó, pujarien al cotxe i anirien a cals senyors Schaefer –els pares d’ella–, que no tenien notícia que la mossa se’ls hagués aparellat amb un calvinista. Eren metodistes i estava molt nerviós. Però encara tenia temps. Va demanar el chai tea latte i la sirena de doble cua feia cara de desaprovar enèrgicament la corbata d’en Dave. Va obrir el Mac i va escriure: “Exclosos. En el proper partit no es reservaran seients per als socis alvins del West Fork”.
(Val a dir que 'albins' va amb be alta, però, esclar, l'efecte que fa en llegir-se 'alvins' en comptes d''alevins' és igualment divertit –el redactor es va descuidar una 'e'–. És per això que m'he permès la llicència de fer correspondre 'alvins' i 'albins' en el sentit de persona, en aquest cas, que pateix l'absència total o parcial de pigment a la pell i als cabells.)
“Una jornada mataroniana*” són relats d'Esperança Sierra que parteixen del fet que una errada pugui capgirar el significat d'un text fins al punt de canviar-ne el sentit.
