![](https://www.catorze.cat/app/uploads/sites/16/2021/02/990_1395302250foto_6.jpg)
Avui el Gregori, quan ha plegat de l’escola, ha anat cap a casa tot sol, perquè viu molt a la vora, i perquè els pares consideren que ja poden confiar en ell, que és molt madur, per la seva edat, i responsable, i que cal potenciar la seva autonomia (i perquè així no han de fer muntatges kafkians amb els horaris laborals).
I el Gregori ha arribat a casa, ha llençat la cartera sobre el llit i ha descobert, tot d’una, entre esglaiat i sorprès, una filera d’escarabats sota la taula de l’escriptori. Ha fugit a la cuina a agafar unes galetes per berenar, i un cop superat l’ensurt, ha retornat a l’habitació per observar amb més detall aquells animalons invasors. Se’ls ha mirat des de la distància del seu metre i escaig d’alçada, i a poc a poc s’ha anat ajupint per tenir-los més a prop. Els ha trobat lletjos, amb un punt ferotge, amb un deix d’ésser desconegut. I què hi feien, a la seva cambra? Qui els havia donat permís per ficar-s’hi?
Ha queixalat una galeta. Una molla ha caigut a terra. Tres o quatre escarabats s’hi han abraonat. Potser tenien gana.
El Gregori és brillant, al laboratori del col·legi. Li agrada fer proves i descobriments, i els mestres sempre estan orgullosos del seu afany per conèixer què passarà si. És un exemple per a la resta de companys. I ara té uns insectes de l’ordre dels dictiòpters per investigar-ne les reaccions. Arreplega uns quants llapis i els posa a mode de barrera, per aturar-los el pas. Al principi els escarabats hi xoquen i es fan enrere. El Gregori somriu, cofoi. Esmicola una galeta i la deixa a l’altra banda del mur llapissal. I els escarabats, qui sap si avorrits d’aquell parell de pams de terreny que tenen per pasturar, qui sap si escoltant la crida de les molles de galeta, tornen per enfrontar-se a la muralla de llapis. I hi xoquen. I no es rendeixen. I s’hi esforcen. I busquen mecanismes per superar l’obstacle. I quan ho aconsegueixen, aleshores el Gregori els empeny amb un ditet, fred, glacial, i els retorna a l’altra banda. I espera una nova embranzida. I repeteix l’operació. I sent una esgarrifança de plaer, de saber-se amo i senyor del futur d’aquells bitxos fastigosos.
La tarda s’afanya a passar, amb aquell joc entranyable. Quan el marcador és Gregori 154 – Escarabats 0, sent la porta de casa. Són els pares, que ja han plegat de la feina. El fill perfecte no té temps de recollir res i el pare entra a l’habitació, veu la munió d’insectes, i s’esgarrifa. El Gregori el tranquil·litza i li relata el seu joc. La mare, que sent la conversa, entra en escena. I pensa que temps enrere hi va haver un home gris que un dia, de cop i volta, es va llevar convertit en un insecte enorme. I pensa en la mare de la Ndièmè, que li ha trucat fa una estona preocupada pel seu germà, que fa temps que és a prop de Ceuta i que a les notícies han dit que...
Pensa en tot això però calla. I abraça el fill. I va a cercar l’insecticida.
![](https://www.catorze.cat/app/uploads/sites/16/2021/02/990_13951616607686745926_71bc503f3a_b.jpg)
@roccasagran