Quan vaig sospitar que la normalitat començava a filtrar-se per sota la porta de l'entrada de casa era dilluns i era setembre. Jo llegia, tu dormies i la tardor estrenyia a fora mentre el baf de quotidianitat bufava les vores de fusta fosca i vella competint amb la pudor de resclosit. Més tard arribaria la Jú i després de dos cops sords i quatre esbufecs li diries que la porta ja no tanca i que potser hauríem de trucar al propietari. Que deu ser cosa del canvi de temperatura. Que potser l'hauràs de tornar a envernissar abans que arribi l'hivern.
El següent cop que vaig topar-hi de cara era dimecres i sobre els llavis m'esclataven mil bombolles de gas efervescent. La dosi mínima de cervesa capaç d'activar el somriure fàcil em corria per les artèries i una versió de mi marca dos mil dinou que creia irrecuperable parlava de llibres i vida rodejada de quatre noies a qui acabava de conèixer. El carrer Blai bullia sota les sandàlies que lluíem amb la certesa de qui sap que d'aquí poc les haurà de desar a l'armari i les nostres pells i els nostres ulls tornaven a acostumar-se a aquest respirar sense límit de litres per minut.
Va ser mentre coquetejava amb regust agre del cafè de màquina d'ahir a la tarda quan vaig constatar que totes les portes que coneixia havien quedat mig obertes de feia uns dies. L'evidència era imperceptible i m'ho repetia amb la boca petita però venia el sol i venia el blau i tornava a notar la miopia mentre l'aire dels dies bons em tallava la cara.
El gos de Pavlov dormia per primer cop en any i mig, quan vaig sepultar les sortides d'emergència i vaig obrir els braços decidida a entregar-me a pit descobert a aquest no-res bonic.
I vaig assumir tots els riscos i vaig callar totes les bruixes mentre a fora tronava amb un afany irònic i àcid inapropiat.
I vaig assumir tots els riscos i vaig callar totes les bruixes mentre ballava sota la pluja dient-me, com diu Mishima, que potser la sospita és la primera forma de fe.
"Alexitímia" és la secció que escriu la metge Clàudia Codina quan té temps entre guàrdia i guàrdia.
