Encara que no ens parem a pensar-ho, a diari ens travessen desenes, potser centenars o potser milers, de lleis i de principis universals. Velocitat és igual a desplaçament dividit entre temps. Un cos submergit en un fluid rep una força ascendent igual al pes del volum del fluid que desallotja. Tota denúncia de l’estructural desigualtat en el repartiment de les tasques i responsabilitats domèstiques entre homes i dones provocarà una desfilada d’homes que detallaran a boca plena cada faena que han après a fer.
Al llarg dels últims anys, i sumant l’activisme a xarxes amb les reflexions no sol·licitades però que igualment se m’han transmès a cada presentació de Casada i callada, he pogut recopilar un compendi de testimonis que permeten il·lustrar els avenços masculins en l’àmbit domèstic. A continuació, procedisc a compartir alguns exemples inclosos a l’extens treball de camp que porte temps elaborant.
–Manel, 52 anys, nivell d’estudis bàsic. Afirma que ha estat capaç d’aprendre quin botó cal prémer per a activar la rentadora. Afirma també que ha adquirit el coneixement de posar la roba bruta dins d’aquesta mateixa rentadora abans de prémer l’esmentat botó. No detalla si ha desenvolupat l’habilitat d’estendre la roba, de recollir-la o de plegar-la. Podria desconèixer com arriba la roba des de la rentadora fins al seu armari.
–Josep, 43 anys, nivell d’estudis intermedi. Afirma que ha estat capaç de trobar el mercat més a prop de sa casa i que sap arribar-hi sol. Afirma també que ha aprés a comunicar-se amb la dependenta, que utilitza el llenguatge per a demanar menjar i que sap com oferir després la corresponent contraprestació econòmica. No detalla si té l’habilitat de redactar la llista de la compra sense la supervisió de la dona adulta amb la qual conviu.
–Marcel, 61 anys, estudis superiors. Afirma que a casa seva sempre ha cuinat ell. Afirma també que tothom diu que la seua dona és molt afortunada perquè a casa seva sempre ha cuinat ell. No detalla si ha desenvolupat l’habilitat de comprar els ingredients necessaris per a cuinar ni tampoc diu si inverteix temps i esforç en netejar els estris després. (Observació addicional: la dona que l’acompanya em suplica auxili amb la mirada).
És curiós perquè la ingent quantitat de testimonis masculins que reivindiquen la seua funcionalitat domèstica contrasta durament amb els percentatges esfereïdors que es recullen a les estadístiques oficials. Segons un estudi de l’Idescat de l’any 2021, la quantitat de dones que assumeix la majoria de les tasques domèstiques guanya per rotunda golejada en absolutament totes les franges d’edat.
Resumint, entre els 18 i els 24 anys el percentatge de dones que concentra el pes de la casa és del 63,8% enfront del 32,2% dels homes. L’evolució del desequilibri s’agreuja a mesura que escalem les següents generacions. Entre els 25 i els 34 anys la desigualtat és del 67,7% de dones enfront del 32,3% d’homes. Entre els 35 i els 44 anys ens trobem un 70,1% de dones contra un 29,9% d’homes. El desastre continua amb aquesta proporció fins que sobrepassem els 65 anys i el percentatge de dones al capdavant de les tasques domèstiques supera el 80%.
O sigui, ja no és només que els homes segueixen fent el mínim del mínim que els correspon com a éssers adults, dotats de mans prènsils i amb un sistema cognitiu preparat per al pensament racional. És que, a sobre que fan el mínim del mínim, van passejant-se per qualsevol espai amb presència de dones dient autèntiques mentides amb l’única finalitat de buscar el reconeixement públic. Què dic reconeixement. El que ells busquen és la Creu de Sant Jordi al Mèrit en el Treball.
Sincerament, em faria molta vergonya pertànyer a un gènere que viu parasitant la faena d’un altre. I em faria encara més vergonya ser un home jove o relativament jove i no tindre la capacitat de mostrar una evolució significativa en l’àmbit domèstic respecte a un iaio de 80 anys criat en ple franquisme. Així que poseu-vos a doblar el llom de veritat i d’una vegada. I calleu. Sobretot, calleu. Perquè a la vergonya de ser inútils no cal que li sumeu el ridícul de ser mentiders.
"Beneïda sou vós" és una secció en què Emma Zafón parla sobre feminismes, masculinitats i models relacionals.
