Bon dia, Josep Maria. És hora d’aixecar-se i de començar una nova jornada en aquest malaguanyat país anomenat Catalunya. Quina llàstima, tot plegat. De ser la Dinamarca del sud a convertir-nos de cop en la Burkina Faso del nord. Agafes forces, què hi farem, i et poses les sabatilles i enfiles el passadís. Respires alleugerit per un moment. Ningú t’ha ocupat la casa mentre dormies. Sol al bany, com cada matí, et mires els laterals del llom al mirall. Tornes a respirar alleugerit. No hi ha punts de sutura ni ferides, tampoc t’han robat els òrgans durant la nit.
Damunt del moble trobes els pantalons nets i planxats i la camisa neta i planxada que t’hauràs de posar avui. I els calçotets i els mitjons. A terra hi ha les sabates. L’Àngels t’ho ha deixat tot enllestit perquè tu ho tinguis a punt. En vestir-te, vas cap a la cuina i desdejunes un desdejuni que també t’ha preparat l’Àngels. El teu preferit. Cafè d’italiana amb llet sencera i un parell de galetes Maria per sucar ben a gust. Mmmm, que bo.
Ets un home fet a tu mateix i, després d’arreglar-te i de desdejunar, surts de casa per a treballar a la ferreteria que vas heretar del teu pare. A primera hora ja tens cinquanta missatges al grup de whatsapp Sílvia Presidenta i fas una ràpida ullada. Hi ha la foto d’un negre llençant un entrepà a la brossa i a sota el comentari del teu amic Joan Antoni, que diu: “aquets wokes els i donan un entrepa i ells so ntan dessagraits que el yencen a la brossa”.
Uf, quina ràbia que sents per tot el que és woke. L’esquerra, els negres, les dones. Les dones que no es depilen. Les dones grosses. Les dones amb canes. Les dones que parlen de la regla. Les dones solteres. Les dones que no han estat mares. I les pel·lícules. Les pel·lícules d’ara són totes woke. I l’ecologia. La llet de civada. Catalunya Ràdio. Els de La Sotana, tant si tenen cabell com si no. L’Alba Riera. L’Alba Riera i els homes floreta que porta al programa. El cotxe elèctric. Les paelles amb tefló. Horta de Sant Joan.
Algú comparteix al grup de whatsapp Sílvia Presidenta un parell d’enllaços a les notícies més destacades del dia. Obres el primer, del teu portal de referència e-noticies.cat. “Suècia, de model de prosperitat a paradís criminal: Pot passar a Catalunya?”. Oi, i tant que pot passar a Catalunya, ja està passant, de fet. Baixes fins al següent enllaç: “Un equipo de paleontólogos descubre la patera con la que llegaron a España los primeros homínidos”. Carai, quina barbaritat. Portem milers d’anys recollint les mancances econòmiques i les desgràcies d’altres països. Que aprenguin a gestionar això seu, ¿no? No costa tant fer bé les coses. Llegeixes el contingut de la notícia en diagonal i et sembla molt interessant. Són bons, també, aquests d’El Mundo Today.
La primera clienta del dia és una mora que vesteix tota tapada. Ja veus tu, anar amb aquesta roba pels carrers del poble. ¿On és que som, noia, a Mollerussa o a Kandahar? Intentes tractar-la mínimament bé. Al cap i a la fi, és una clienta com qualsevol altra. I en el fons et fan una mica de pena aquestes noies. Segur que s’ha hagut d’aixecar ben d’hora per a fer tot el que li manava el marit. A elles sí que els convindria adaptar-se a la nostra cultura perquè guanyarien drets i no haurien de ser tan servils amb els homes. Però no ho fan, no s’integren. Prefereixen seguir vivint amb el vel perquè així els donen més ajudes socials que a les catalanes.
Tornes a agafar el telèfon i punxes amb el dit sobre la icona negra del que abans era Twitter. S’obre l’aplicació. Llegeixes un comentari molt perspicaç: “Però què volen dir quan parlen de fons voltor, a Salt? Què collons hi guanyaria un fons voltor en un municipi empobrit i sense atractiu per les rendes altes?”. Ostres, és veritat. Els mitjans woke ens volen fer creure que la culpa del que està passant a Salt la tenen uns especuladors i, a veure, ¿quin inversor tindria cap mena d’interès a fotre calés en un poble que és ple de negres? És de bojos.
Ressegueixes les respostes d’aquest comentari. Hi ha una noia que afirma que precisament els fons voltor operen en espais devaluats i d’alt risc, perquè així obtenen més rendibilitat a la llarga. No en té ni idea, aquesta noia. En general, les noies no saben res d’economia. No n’haurien de parlar perquè fan el ridícul. D’economia qui en sap ets tu, Josep Maria. En saps tant que fins i tot fa tres setmanes que ets capaç d’utilitzar el datàfon de la botiga sense l’ajuda de ningú.
Al final de la jornada tornes a casa i l’Àngels ja té el sopar damunt la taula. Últimament s’ha d’esforçar més a cuinar perquè et va sortir el colesterol WOKE un poc alt en una anàlisi WOKE i el metge WOKE et va recomanar que mengessis menys fregits i menys carn vermella WOKE WOKE. Així que l’Àngels ha decidit fer el mateix que feia amb els vostres fills quan els criava. Cada dia i cada nit prepara receptes saludables però ben saboroses, perquè tu no notis gaire la diferència. Avui tens un pastís de carbassó i una cuixa de pollastre guisada a foc lent amb alls tendres i bolets. Com que ets molt agraït amb les obligacions de la teua dona, Josep Maria, tens el detall de retirar el teu plat i el teu got quan has acabat de sopar.
Una vegada acomodat al sofà fas un últim repàs al que s’està dient a les xarxes socials. Ah, mira, acaba de piular el periodista més independent i honest que coneixes, el Sergi Maraña. Diu: “Aquesta setmana vaig visitar un col·lega al Parlament. Hi vam estar des del vespre fins pràcticament l’hora de tancar. Us podeu imaginar qui era l’única diputada que, a aquelles hores, encara estava treballant, oi?”. Somrius satisfet. Clar, no podia ser ningú sinó la Sílvia. Ella és de les teves, una treballadora que es deixarà la pell pel país. Com fas tu cada dia. Que obres la ferreteria a les nou del matí i la tanques a les vuit del vespre.
Amb un petit descans de tres hores a mitja jornada. De dues del migdia a cinc de la tarda.
"Beneïda sou vós" és una secció en què Emma Zafón parla sobre feminismes, masculinitats i models relacionals.
