Miro a fora i fa sol després de molts dies de no. És inevitable: el sol. M’encanta la pluja i la sensació d’aïllament que em dona, com si res de fora pogués fer mal. Però el sol m’empeny a empaitar sensacions que la pluja no m’ofereix. No en va la molècula de clorofil·la i la d’hemoglobina són pràcticament idèntiques.
Fa setmanes que també ploc. Conscient i tranquil·la deixo que la desesma se m’expressi com necessiti. Tinc sort. Tinc roba còmoda. Sé com fer-ho. Només necessito temps.
Vinc d’una història d’estiu curteta i esplèndida com una bengala. Però es va apagar perquè és el que havia de fer. Les bengales duren el que duren.
No m’enganyo, sé que al començament vaig imaginar la vida feta, aquell estiu per sempre. Però vam arribar des de llocs tan diferents, tan distants, tan impossibles de combinar que no em va costar gaire entendre què passava: no seria un trajecte llarg, només una gran festa.
Un dia li vaig dir ets com un dònut. No sé si ho va entendre i em va ser igual, perquè a un dònut no li cal saber gaires coses per fer el que està destinat a fer. I per poc que vigilis una mica què et poses a la boca, ja veus de seguida que un dònut no és la millor tria per a una dieta a llarg termini. Però malaguanyat, ¿saps? ¿M’explico? Tampoc el llençaràs pel fet de ser què és: una bomba de sucre, felicitat i plaer. Un dia és un dia.
El que passa és que quan ho dones tot, has de ser molt llesta per no quedar-te sense res. I aviam, tonta del tot no soc, però sí que després d’un excés cal dejunar. O ploure. O el que sigui que estic fent ara.
Però ho tornaré a fer. No en tinc cap dubte. Si torna a passar, ho tornaré a fer. Igual de disposada. Igual d’imprudent. Potser més alerta –només potser–. Perquè tinc comprovat que viure a mitges em deixa més seca que perdre-ho tot. Perquè el sol m’empeny a empaitar sensacions que la pluja no m’ofereix i escolta, que sembla que arriba la primavera.
"Contenidor en flames" és una secció d'Esperança Sierra en què, amb una barreja d’humor picardiós i franquesa desfermada, examina les relacions humanes, l’amor i el desig des del punt de vista d'una dona de mitjana edat que es resisteix a caure en el costumisme tradicional.
