Foto: Alé
"L'endemà d'emetre el programa molta gent comprava els llibres que hi havíem presentat el dia abans. A les llibreries franceses fins i tot hi havia una taula reservada per als llibres d'Apostrophes. Però aleshores això ens semblava normal. La sorpresa va venir després, quan vam entendre que havia estat una època benaurada. Quan vius una època benaurada, no saps que és benaurada".
Són paraules del periodista francès Bernard Pivot durant la magnífica entrevista que li va fer Anna Guitart al Tria 33. Una conversa a l'estil Pivot: deixant parlar l'entrevistat. Hi va recordar, per exemple, el divendres que va dur Vladimir Nabokov al seu programa de tele. Abans Pivot es va haver d'empassar l'orgull periodístic i li va enviar les preguntes que li faria. Nabokov duia les respostes per escrit i les llegia en directe. El novel·lista va demanar que li servissin whisky, però no volia donar un mal exemple als teleespectadors francesos i l'hi van posar en una tetera. De tant en tant l'entrevistador deia: "Una mica més de te, senyor Nabokov?"
L'admirat Bernard Pivot em transporta a la meva època benaurada com a periodista cultural. Al costat de l'Ignasi, l'Ada, la Montse i el David. La d'ara torna a ser una bona època de feina, potser millor i tot, sens dubte millor i tot. Però arrossego més anys, més nostàlgia i més aprenentatges d'aquells que ens voldríem estalviar. Ara ja sé que les èpoques benaurades duren mentre duren, i que després d'una pujada també pot venir una pujada més gran. Ara ja he viscut estius en què et mors de fred. Ara ja entenc de primera mà el que em va escriure algú l'altre dia, en el millor regal que m'han fet mai: que la vida són coses precioses i coses horribles que s'intercalen i que, a vegades, coincideixen.
"Coses així" és una secció d'articles d'Eva Piquer sobre les coses que (ens) passen.
