Il·lustració: Carme Solé Vendrell i Maria Rius
Els pares t'havien regalat pels onze anys un conjunt de brusa i pantalons de quadrets roses i blancs, d'una marca de roba infantil que començava amb ema. No eres nena de tons roses –defensaries davant de qualsevol tribunal que el blau és el color més bonic del món–, però no anaves sobrada de roba ni de regals i t'agradava estrenar coses d'aquella manera que ens agraden les excepcions. Encara no t'havies tornat militant del cent per cent cotó, i segur que hi havia en el conjunt nou un percentatge elevat de tergal o poliamida o com coi es diguessin llavors les fibres artificials.
El lliurament de premis dels primers Jocs Florals de l'escola es feia l'endemà del teu aniversari, en un teatre d'Horta. Tu estrenaves edat, roba i pors: la por de guanyar i haver de pujar a llegir el text; la por de no guanyar i no haver de pujar a llegir el text. La justiciera reconsagrada que portes dins tenia clar que el premi se l'havia d'endur l'Alba: havia escrit un text adult, madur, sobre temes de grans. Començava així: "No és només l'amor i la tendresa el que hi ha entre dues persones". Aquell text deixava en ridícul el teu conte infantil sobre la vida d'una nina. No eres nena de nines i no eres nena de tons roses, però mira.
Hi havia una tercera por: la por de guanyar tu en lloc de l'Alba. Aquesta tercera por t'atemoria més que les altres dues juntes. Aquesta por t'esparverava. Si l'Alba no guanyava, el millor que podia passar és que tampoc guanyessis tu. La idea que aquella nena que sabia de primera mà que no és només l'amor i la tendresa el que hi ha entre dues persones et pogués agafar mania et feia venir mal de cervell. "No és només l'amor i la tendresa el que hi ha entre dues persones, també existeix l'odi i l'amargura", deia l'escrit de l'Alba. I tu envejaves en secret que tingués els pares separats –només hi havia dos parells de pares separats en tota la classe– perquè així podia escriure textos adults com aquell.
Vas guanyar. Vas pujar a l'escenari. Vas llegir el teu conte etern sobre la vida d'una nina de drap. Et van donar com a premi Un llibre amb cua d'en Joles Senell i te'l va dedicar allà mateix en Pere Calders, que feia de president del jurat. "A Eva, que ha guanyat un premi i s'ho mereix", t'hi va escriure en Calders. Et va estranyar que escrivís "Eva" en lloc de "l'Eva".
L'Alba també va guanyar. També va llegir el seu text. A la foto que van incloure els teus pares a l'àlbum que et van regalar quan vas fer quaranta anys, hi sou les dues, l'Alba i tu, amb el llibre a punt de ser dedicat en una mà i una rosa embolicada amb paper de plata a l'altra. En Calders potser li va escriure una dedicatòria calcada a la teva, a l'Alba. També sense article: "A Alba".
El curs següent, quan feies sisè d'egebé, es van celebrar els segons Jocs Florals de l'escola. L'acte de lliurament dels premis es va fer al mateix teatre d'Horta. Vas anar-hi vestida amb el conjunt de quadrets roses i blancs amb massa teixit sintètic, no pas perquè repetissis la roba de l'any anterior sinó perquè se t'han barrejat els dos anys a la memòria. De fet, ara que te la mires en lloc de confiar en el record, a la foto de cinquè on surts al costat de l'Alba –que no es deia Alba i sí que escrivia de conya– portes faldilles, i una armilla blanca de ganxet que t'havia fet la mare i et quedava esquifida.
A sisè no vas guanyar. Tampoc va guanyar l'Alba. A sisè va rebre un premi el poema que havies ajudat a escriure a una amiga. Sempre més te l'has sabut de cor, tant els tres versos que n'havia escrit l'autora com l'estrofa que hi havies afegit perquè tocava entregar el text dels Jocs Florals i ella no sabia què més posar-hi i té, a mi no em costa res. A sisè no vas guanyar i vas alimentar la decepció amb un propòsit que portaria més cua que el llibre d'en Senell: tornant cap a casa dins l'erra-cinc butà que temps després passaria a ser blanc, vas anotar en una llibreta –et senties i et sents despullada sense llibreta– que de gran series escriptora. Encara vas trigar deu anys llargs, potser vint i tot, a comprovar que no és només l'amor i la tendresa el que hi ha entre dues persones.
"Coses així" és una secció d'articles d'Eva Piquer sobre les coses que (ens) passen.
