Foto: Kayla Sawyer
He d’anar molt amb compte amb el que m’interessi o desitgi: estaré condemnada a interessar-m'hi o desitjar-ho tota la vida. M’explicaré: si un dia vaig tenir la curiositat d’interessar-me per un màster d’estudis avançats de teatre, ara, per sempre més, veuré a la pantalla del Facebook un anunci a tot color d’aquell màster. El mateix ha passat amb una marca de sabates que en volia saber el preu, un model que em feia patxoca però que era massa car: l’hauré de veure diverses vegades a la pantalla, cada dia, fins que acabi per comprar-me’l. També les cartes de Madame de Sevigné, que tant desitjo i que només en queda un exemplar, i que cada dia l’ordinador em recorda que l’he de comprar.
Potser hauré de tenir un segon ordinador, un ordinador per als desitjos i els interessos, per consultar-hi coses susceptibles de ser comercialitzades. I tenir-ne un altre, lliure d’anuncis personals, per al dia a dia. En el segon ordinador hi consultaria ofertes de vacances, perquè ara l’ordinador també detecta si m’he interessat per un bitllet d’avió i, quan em decideixo a comprar-lo, en una segona connexió ja me n’ha augmentat considerablement el preu. Em pensava que era casual, moviments del mercat irracionals, fins que gràcies a la lletra petita de les pàgines d’economia d’un diari vaig saber que també hi havia algoritmes que augmentaven el preu d’hotels i avions pels quals havia mostrat interès.
Els algoritmes ens estudien de manera exhaustiva i avançadíssima, els experts afirmen que ens coneixen més que a nosaltres mateixos i molt més que les nostres parelles i amics. Així, ara estic preocupada, perquè m’apareix contínuament un anunci perquè em canviï de sexe. Amb una lògica de jugador d’escacs rus, bé, d’ordinador que guanya al rus, els algoritmes han decidit que a mi em pot interessar, i molt, canviar-me de sexe.
La seva lògica és d’una evidència absoluta: els algoritmes han analitzat que em queixo sovint del sexisme, del sostre de vidre, de menors sous, de la tirania sobre el nostre cos... i han dit: tenim un producte idoni per a vostè, converteixi’s en un home i s’haurà acabat la discriminació. L’anunci em diu, una i altra vegada, cada dia, “canvia de sexe i sigues qui realment ets”.
Així que publico avui aquest article no per a tots vostès –em sap greu– sinó per a tots els algoritmes, ja que he detectat que necessiten una petita dosi de cultura feminista: algoritmes, jo vull ser igual a un home pel que fa a drets, però amb totes les diferències de ser una dona. Diferència no equival a desigualtat. Es diu feminisme de la diferència.
Estic segura que, publicant aquest article, els algoritmes em podran conèixer millor i oferir-me un producte que em permeti, realment, arribar a ser qui vull ser. Tal vegada m’oferiran un anunci de feina en una empresa on homes i dones guanyin el mateix, i els càrrecs directius estiguin ocupats també per dones, per posar només algun dels moltíssim exemples possibles. Estic desitjant obrir l’ordinador demà per veure el meu jo més real.
