Foto: Leandro Mocca
Jo tenia un germà i aquest germà es va posar malalt el dia del meu aniversari, i com que una malaltia és molt pitjor que un aniversari, va guanyar el meu germà. La mare m'havia dit que em faria un pastís i que per dinar podria demanar el que volgués, i ella ja sabia que jo demanaria macarrons, i quan li vaig dir mare, macarrons, ella va contestar que el meu germà estava malalt i no tenia temps per estar-se a la cuina, així que vaig haver d'anar a casa de la veïna perquè em donés dinar. Després quan demano per anar a dormir a casa d'un amic, la mare sempre diu que ja tinc una casa i un llit i una família, però es veu que el dia del meu aniversari, no. El meu dia puc anar a dinar a casa la veïna, que fa pudor de suor perquè és vella i l'única cosa que sap cuinar és sopa, i el meu aniversari és a l'estiu i fa massa calor i massa pudor en aquella casa.
Quan després de dinar vaig tornar amb la mare i el pare i el germà, no semblava el meu aniversari, perquè no hi havia regals ni festa ni res del que la mare m'havia promès. El pare no deixava de dir, marededéu, pelquemésvulguis, perlamordedéu i coses així, i mira que el pare mai no va a l’església i si la mare resa a les nits se'n riu. La mare em va dir, no emprenyis, quan ni tan sols havia començat a parlar i a dir totes les coses que pensava i per sort no les vaig dir, perquè hauria anat a la presó o a l'infern o a on sigui.
L'endemà em van dir que faríem l'aniversari, la meva festa, quan el meu germà es posés bé, però no deixava de tenir febre i més febre i més febre, i tots teníem calor, però ell dormia tapat amb una manta i de vegades amb dues, i dormia pràcticament tot el dia i em deien, fes-li companyia, i jo anava allà al seu costat, seia en una cadira, i li feia preguntes... o llegia en veu alta, o... i res, no responia, sempre amb els ulls tancats, i de cop em van dir, el teu germà està molt malalt, molt malalt, i la mare no deixava de plorar, i jo no entenia res, i llavors va ser quan vaig pensar que potser mai no celebraríem el meu aniversari. Mai més.
"Els fills dels altres" és una secció de contes de Jenn Díaz on hi ha pares, mares i fills.
