I les campanetes, ¿per què són guarniment de Nadal? Sento a la ràdio que és perquè els trineus a cavalls a determinades ciutats quan lliscaven sobre la neu no feien soroll, i per alertar els vianants i no atropellar-los, duien campanetes i picarols. I com que el Pare Noel anava en trineu, doncs això.
Però just ahir al vespre, al bar, vam cantar Les dotze van tocant, Campana sobre campana i també Los campanilleros, que m’encanta. I no m’imagino els seus compositors sobre un trineu tombant una cantonada d’una ciutat nevada del nord d’Europa al segle XVII.
Entenc que el símbol de la campana de Nadal ve d’aquells trineus, però també del toc de campanes d’anunciació dels cristians. Ja és nat el déu infant i tot això. I aquelles campanetes d’alerta i les campanes d’anunciació a la vegada es deuen barrejar amb les campanetes i els picarols d’una pandereta i, en definitiva, de la música popular com a expressió d’alegria i de celebració.
No sé què celebràvem ahir al bar de la Wei cantant i tocant la guitarra. Potser el mateix que tants divendres: la vida, trobar-nos, aprendre, compartir. O potser celebràvem la transgressió que avui significa el simple fet de fer música perquè sí i sense saber-ne gaire, en aquest món productivista. O potser celebràvem que algú com la Wei i el Lin, vinguts de la Xina, i que tenen un pernil boníssim i fan unes croquetes per llepar-se els dits, ens deixin treure les guitarres i els agradi que ho fem, en aquesta ciutat que menysté i fins i tot criminalitza la música en viu o improvisada. És la mateixa ciutat que ens fa emmalaltir a causa d’una contaminació acústica que no originen quatre amics mans a la guitarra. Segon les xifres de l’Agencia Europea de Medi Ambient, Barcelona i la seva àrea metropolitana són un dels entorns urbans amb més població exposada a nivells elevats de contaminació acústica d’Europa, amb el 57% de la gent suportant més del llindar recomanable. I la font principal de soroll és el trànsit viari, amb un 85% d’escandalosa aportació. Entre les altres fonts, amb xifres molt allunyades, hi ha el soroll derivat de l’oci nocturn, que no arriba al 10% de la contribució.
Més dades oficials: l’Organització Mundial de la Salut atribueix a la contaminació acústica a Europa xifres anuals de 12.000 morts prematures, 48.000 nous casos d’isquèmia cardíaca i 22 milions de persones que pateixen molèsties cròniques o alteracions greus del son com a resultat d’aquest factor d’estrès. Jo penso sovint en tot això quan soc al metro, que ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana amb avisos i publicitats com dins els vagons amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií trepanant-nos el crani per avisar-nos que es tanquen les portes (que lluny queden els picarols dels trineus nòrdics avisant el vianant). He preguntat en diverses ocasions per xarxes a TMB quin és el volum d’aquests avisos i quina és la relació amb les recomanacions oficials, però només he trobat, ara sí, el silenci com a resposta.
Penso en tot això l’endemà de les nadales al bar quan soc a Rasos de Peguera, a l’Alt Berguedà, caminant sobre un paisatge preciós, nevat i estranyament solitari. Pocs silencis són tan peculiars com el silenci de la neu, només trencat en aquest cas pel lleu cruixir de les nostres passes. T’ho dic i t’enfades, perquè tu voldries parlar tota l'estona de tot i més, fa molt que no ens veiem, em dius. Però al vespre al refugi em picaràs l’ullet com qui fa ressonar un picarol per dir-me que sí, que si podem ara estar tots tres traient-nos la paraula, atropellant rialles i encadenant pensaments que ens semblen que sí, que aquesta és la qüestió, ara ho estem trobant, ara ho has dit, és perquè coneixem el silenci del matí, perquè coneixem aquell lloc íntim i solitari en què una va deixant sobre la neu petjades com paraules que qui sap si duraran gaire sobre el full en blanc, si una altra nevada se les endurà o si seran dites al vespre, vora el foc i brindant.
A la secció "T'envio un àudio" Mar Vallecillos reflexiona sobre les esquerdes del món d'avui a través d'una gravació de veu.
