Deu fer més de vint anys. Ens havíem trobat amb els companys de l'escola d'egebé per primer cop des que érem adolescents. Ens vam posar a parlar i les converses fluïen. És com si ens coneguéssim de tota la vida, va dir algú. És que ens coneixem de tota la vida, el va corregir l'Ariadna.
Amb uns quants companys d'institut ens hem retrobat aquesta última dècada. Fem dinars i sopars, sortim a caminar, passem un cap de setmana junts cada tardor, anem als concerts de la Mariona o fem barbacoes a la casa de l'Empordà d'en Carles. Fa poc, la pluja continuada m'havia dut a conjugar el verb ploure en primera persona, però la Caterina va dir us recullo amb cotxe i vam improvisar una vetllada a prova de goteres.
Els amics de sempre no són necessàriament amics per sempre, van i venen com els altres. Però amb els amics de sempre no ens cal dissimular: ja ens van veure sense tantes capes. El Miquel, l'Arantxa, la Marina o l'Àlex saben qui soc perquè saben qui vaig ser i, desenganyem-nos, tampoc canviem tant: jo em reconec del tot en aquella nena.
No voldria prescindir mai de la gent que he conegut més tard. Les relacions que fem créixer d'adults són potser el millor regal de l'existència. Però amb els amics de sempre no hi ha marge d'error, no hi ha exigències fora mida, no hi ha enlluernaments d'hivern que, quina paradoxa, es marceixen a la primavera. Amb l'Àlex o amb la Marina hi ha un amor pur que vam construir sense voler quan érem eterns. Quan el temps no era encara un compte enrere.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
