No és només el carrer ni el barri ni el poble o la ciutat, però també és el carrer i el barri i el poble o la ciutat. No són només les parets, però també són les parets. No són només els mobles, però també són els mobles. I el quadre del cap amb flors que em somriu sempre que me'l miro, i el buró de fusta de pi que em va regalar un nòvio a la vida d'abans, i les piles de llibres per tot arreu, i la vànova de ganxet feta per ma mare fa més de mig segle, i totes aquestes coses que tenen sentit per a mi i amb les quals els meus fills, d'aquí a molts anys, no sabran què fer-ne.
El carrer el barri les parets els mobles i les coses em diuen que soc a casa. És bonic (i complicat) tenir una casa i és bonic sentir-se a casa. I és fantàstic sortir més enllà del replà per veure altres carrers altres barris altres pobles altres ciutats, quan tens la sort immensa de tenir una casa on tornar.
Busco frases per imprimir en tasses i llibretes i topo amb uns versos de Dolors Monserdà: Ja sento les flaires vostres / gessamins i llimoners / aquesta flaire de casa / que no es confon amb cap més. És això, penso: la flaire inconfusible que esdevé espai segur, el racó que trepitges amb sabatilles o mitjons o amb els peus descalços sense por de fer-te mal.
He escrit que és fantàstic sortir a veure món, però viatjar –ho reconec– m'agrada més aviat poc: el meu cap i el meu cos no acaben d'estar tranquils si se saben lluny de casa. D'un temps ençà fins i tot tinc gessamins al terrat: l'esclat blanc em meravella quan menys m'ho espero i el plaer és tan intens que se'm fon la pena fonda i m'arriba a semblar que no ho tinc pas tot però que ja en tinc prou.
Busca'm aquí, entre aquestes parets de cartó guix. Potser t'hi faré un lloc.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
