"Basta ya de realidades, queremos promesas", diu un lema que apareix a pancartes mexicanes, a parets argentines, a tants textos digitals que Google n'ha perdut el compte. Soc la que prefereix afrontar la realitat per més negra que sigui, perquè les promeses conviuen amb l'autoengany; les promeses parlen del futur i el futur ves a saber si existeix. Però de tant en tant n'agafaria alguna i la protegiria del món real. Per fer-la durar.
Tancaria al nostre Hivernacle, Eva, l'esperança d'un demà de colors. Al fons del fons hi ha la mort, sí, però abans hi pot haver goig i flors i versos dels que omplen buits que avui semblen barrancs. I els condicionals també són un lloc on viure.
Dic que m'agrada l'estiu i potser dic mentida. Perquè el millor del diumenge és el dissabte i, si pogués triar, et regalaria un divendres. Perquè el millor de l'amor és el moment en què no ha passat res i encara és possible tot (després entra en joc la lògica infernal: com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo tant). Fixa-t'hi: comença l'estiu i els dies decreixen. El millor de l'estiu és el maig i el juny i els vespres cada cop més llargs.
I ara que aviat serà vint de març i em posaré la mateixa cançó del matí a la nit, ara que aviat ballaré i cantaré per casa com si en sabés, m'adono que ja m'enamora prou un dia com avui de finals d'hivern, amb un cel blau dels que em llimen les penes. M'he permès pujar una estona al terrat, he deixat que el sol m'acaronés la pell i el cervell. I he pensat que vull preservar fins a la tardor, vull preservar fins que torni el fred polar, aquesta promesa de primavera.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
