No sabria dir si és cosa dels astres, de la química o de les ganes que hi posem: a vegades coneixes algú i no sembla que tot just l'acabis de conèixer. De seguida hi ha una entesa envejable, sense silencis incòmodes ni nervis perquè ves a saber què pensarà de mi aquest desconegut. La conversa surt sola, cada minut dura menys que l'anterior. El rellotge et fa nosa, vols ignorar que es fa tard i que ha arribat l'hora de matar aquesta estona.
Hi ha persones que són casa, que t'empenyen a parlar-hi com si estiguessis pensant en veu alta, com si anessis amb sabatilles i pijama. Quan te n'acomiades, te'n queda un record amable que es dissol a poc a poc. I quan les tornes a veure, no ha passat el temps. Són les persones a qui envies àudios en què t'entrebanques o et quedes en blanc i no passa res, no et cal repetir el missatge perquè no has d'estar a l'altura de ningú més que de tu mateix.
Amb la gent passa com amb la roba: hi ha peces que t'enamoren a la botiga però que després no trobes mai el moment de posar-te. I al contrari. Jo no podia saber per endavant que un jersei blau amplíssim de cotó amb cremallera, d'una marca dels vuitanta que es deia Inèdit, seria el més amortitzat de la història del meu armari. En emprovar-me'l segur que em va semblar que feia per a mi, però no va ser fins que ja m'havia abraçat dies sencers que vaig començar a estimar-lo com si fos pell.
Estar en sintonia amb algú et manté viu, et connecta amb el món. Els anys m'han tornat pragmàtica i he après a desterrar els pantalons que no em corden, les peces de llana que piquen com ortigues i les sabates que maltracten peus. Però faria el que fos per recuperar aquell jersei.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
