La il·lusió que fa moure coses

Mestres, pares i alumnes creien fermament en un projecte col·lectiu que no estava escrit enlloc que pogués sortir bé

"La il·lusió que fa moure coses". Il·lustració: Eva Armisén
"La il·lusió que fa moure coses". Il·lustració: Eva Armisén

Soc a la presentació d'un llibre que repassa la història d'èxit d'un conjunt d'escoles que van néixer durant el franquisme i contra el franquisme, com si això no fos un impossible. Eren escoles actives, participatives, democràtiques, laiques i catalanes de cap a peus. Tenien com a objectiu passar a ser escoles públiques un cop mort el dictador, perquè aquell intent d'educar les criatures en valors com la solidaritat, el compromís i l'esperit crític havia de poder arribar a tothom.

Les escoles com l'Arrel eren cooperatives de pares i mestres que anaven a la seva. Feien resistència activa a la dictadura i aplicaven un model de renovació pedagògica en ple nacionalcatolicisme. Es carregaven de raons, se saltaven les normes de l'època i confiaven que els inspectors farien els ulls grossos.

La Carme, que ens ensenyava des del Paleolític fins a les guerres actuals de la millor manera, explica –al mateix teatre que ha vist celebrar assemblees i Jocs Florals– que les escoles com la meva van tirar endavant gràcies a la il·lusió de tots plegats. Mestres, pares i alumnes creien fermament en un projecte col·lectiu que no estava escrit enlloc que pogués sortir bé. Però la convicció alegre feia de motor i de combustible. Fins que un bon dia, quan jo ja era a la universitat, l'escola Arrel va passar a ser pública.

I penso que voldria preservar en una urna la il·lusió que mou mars, muntanyes i idees preconcebudes. Perquè els discursos derrotistes fan més nosa que feina, i perquè als horitzons només t'hi acostes quan te'ls creus de debò. Quan et negues a escoltar els qui et diuen que te la fotràs, que t'equivoques, que la ingenuïtat és el pitjor enemic. A vegades es tracta de seguir avançant contra tota lògica, sense rendir-se abans d'hora. Potser ens la fotrem, d'acord. Però només així ens en podem sortir.

Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".

Data de publicació: 11 de novembre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze