Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
(Montserrat Abelló)
Visc entre dos blocs de pisos massa alts i, quan obro la finestra de la cambra on dormo, he de mirar amunt per poder veure un quadrat de cel. Cada matí abans de rentar-me les dents trec el cap per la finestra amb l'esperança que em desitgi bon dia un quadrat ben blau.
La poeta Montserrat Abelló s'hauria estimat més una casa amb vistes. Però m'acontento veient un retall de cel i ja està, em va dir, amb una resignació serena, una resignàció sàvia, des del seu quart pis del carrer Calvet. Sospito que ella també el preferia blau, el cel. Blau com el pati on passejar dubtes.
Entre el blau i la resta de l'arc de Sant Martí, no hi ha color. No m'estranya que sigui el color preferit de la majoria de persones del món: qui vol ser original quan pot tenir raó. Però el blau amb prou feines existeix a la natura. La natura és verda, marró, taronja, vermella, rosa, groga. Sort del mar: el veiem com el veiem gràcies a la radiació blava no absorbida. I sort del cel, és clar: la llum del sol interacciona amb els àtoms de l'atmosfera i en neix un miracle que donem per descomptat.
Que el blau és el color de la tristesa ho devia dir per enveja una persona d'ulls marrons, si no no m'ho explico. A mi em trontolla l'ànim el dia que obro la finestra, miro enlaire i constato amb neguit que el meu quadrat s'ha pintat de gris.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
