Havíem continuat caminant després de la catàstrofe perquè es tractava d'avançar entre la boira malgrat els peus de plom i els ulls de vidre i la temptació de rendir-se. Caminàvem d'esma cap al futur, donant per fet que l'alegria i els seus sinònims havien fugit del mapa. Fins que una rialla del fill petit, vuit anys dolcíssims, ens va agafar desprevinguts, se'ns va encomanar i diria que em va transmetre una cosa similar a l'esperança.
L'altre dia em vaig posar a plorar per problemes de feina. Era un plor de nervis, d'estrès, de per què coi m'he ficat soleta en aquest merder. La Gemma hi va treure ferro amb tanta gràcia que em va fer riure. I els nusos que dos minuts enrere eren ferms es van desfer com en un truc de màgia. La rialla em va dur del no-puc-més al no-n'hi-ha-per-tant. Beneït miracle d'alliberar endorfines.
Queda't amb algú que et faci millor persona és un consell tan encertat com difícil de mesurar. La bondat, aquesta llegenda urbana. Digue'm que ets bo i s'ho empassarà ta mare. En canvi, la rialla és tangible, fa soroll, et desencaixa la cara. Soc grandeta, he entès de què va el joc i les frases pretesament motivadores les abocaria a la brossa. Tasses, pòsters, galetes de la sort: ja us he vist prou, no em fareu creure que tot és possible. Però just abans de llençar al contenidor l'última bossa plena de missatges barats, en salvaria un i el penjaria a cada paret de cada casa: procura tenir ben a prop la gent que et sap fer riure.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
