Lo que queda es con lo que empiezas. Eso.
Luis Gruss, Suspende el viaje
Que els finals siguin fàcils, i que ho siguin també els principis. Una benedicció dels déus que ni a tu ni a mi no ens ha estat donada. Que tu i jo no vam néixer, em vas dir un dia; que ens van treure, que no vam lluitar per venir, o, si ho vam fer, no ens en vam sortir, i hi ha qui diu que és aquí on s'arrela aquesta dificultat per saber-nos sòlids en els camins inconeguts, aquesta absoluta falta de confiança quan salpa el vaixell i algú es va fent petit, petit, al port de la ciutat que coneixíem. El pànic a perdre's, també –la cama esquerra tremolant descontrolada damunt el pedal de l'embragatge i l'ensurt al pedal del fre, mentre a fora tots els carrers de la urbanització a les fosques semblen el mateix. Que els finals siguin fàcils, m'han desitjat avui, i que ho siguin també els principis. I no sé si un desig terrenal, humà, es pot convertir en una benedicció dels déus. Però ja no em fa por conduir tota sola de nit per la carretera d'Hostalric. Això ha quedat, i amb això començo.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
