Ni t'hi vols assemblar

Mentrestant, i després, i ja sempre, beses i abraces, estimes i enyores, mires i recordes

Foto: Hernán Piñera

 
¡Oh innoble servidumbre de amar seres humanos! 
Y la más innoble, 
que es amarse a uno mismo."
Jaime Gil de Biedma
 
És fàcil escollir l'esgarrapada, l'espetec del fuet, el verí a la punta esmolada de la llengua. Més encara quan se sap que la pell de l'altra no resistirà ni un mil·límetre. Que rebentarà la comporta i serà senzill el trenc, la ferida, la cremor. És fàcil i no val res. No té cap mèrit ni té cap força.

Mentrestant (o després, i en endavant, perquè sí, perquè això sí que té mèrit, i sí que té força), esculls l'amor i les ganes i els projectes. Els versos. Esculls la paraula que estreny els llaços que ja hi eren i t'endinses en la carn per estimar-la, per venerar-la, per empeltar-t'hi. Esculls el silenci que et torna a tu i et descansa. Mentrestant, i després, i ja sempre, beses i abraces, estimes i enyores, mires i recordes. Oblides el que no val res. Perquè escollir esgarrapar és fàcil, simplement. No té cap mèrit, ni cap valor, ni cap força. Perquè no és tu, ni t'hi vols assemblar.  



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.

Data de publicació: 24 de setembre de 2016
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze