És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut.
Joan Vinyoli, "Abans que neixi l'alba"
És bo de tenir somriures a punt, desats a la rebotiga, per si tot d'una apareix el bes que enyoraves o tornes a dormir una nit seguida sense malsons. És bo de tenir abraçades a punt, rialles a punt, per fondre't en el cor immens de les amigues i brindar amb les galtes envermellides pel primer sol d'aquesta primavera. És bo de tenir a punt la capacitat de meravellar-te, per capturar paisatges que no marxaran mai més de la retina. És bo de tenir somriures a punt per si un vespre s'acaben les llàgrimes i la mort fa mutis, ni que sigui una estona, darrere la cortina. Per si tornes a fer l'amor un altre vespre com si t'hi anés la vida. És bo de tenir somriures a punt, carícies a punt, besades a punt. Paraules per dir-li que. Silencis per mirar-la dins dels ulls. I tot l'amor suspès a la punta dels apòstrofs.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
