Era estrany, que triguessin tant a recordar que Elon Musk és autista. Imagino que, des de l'òptica neurotípica, lligar una figura d'èxit amb aquesta condició deu considerar-se un menysteniment, una mena de vergonya que cal tapar. Fins no fa gaire, era aclamat per la seva riquesa i notorietat i se'n lloava l'èxit empresarial, com si això el fes més persona. A mi sempre m'ha semblat un cretí, què voleu que us digui. En canvi, ara que ja s'ha tret la careta, ara sí, els pocapenes de torn en justifiquen algunes accions vinculant-les amb l'autisme. I quines accions! Ni més ni menys que la salutació nazi que va fer a l'acte d'investidura de Donald Trump. No discutiré si realment ho era, o si era la salutació Bellamy o la romana o una expressió d'alegria desafortunada, com han pretès alguns. Fixeu-vos com serra la mandíbula i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Sigui com vulgui, Musk sabia molt bé què feia (ho va fer dues vegades) i amb què es podia confondre, és un paio intel·ligent. I ara sí, que podem fer-nos ressò de la seva neurodivergència. Ara sí, que podem esbombar que està dins de l'espectre. Perquè ara sí, semblaria que això ho justifica tot i que se li devia escapar perquè, atenció, com que és autista "té superpoders i superdebilitats". Em pixo. Rectifico: ric per no plorar. No, senyor, ni de broma.
I dic senyor amb tota la intenció, perquè qui va lluir-se d'aquesta manera va ser Martín Varsavsky a finals de gener al programa Conspiranoicos de La Sexta. El tal Varsavsky es defineix com a empresari, professor i inversor en sèrie. L'argentí, resident a Espanya, va fundar entre d'altres Jazztel, Eolia i Prelude Fertility/Inception, la cadena de clíniques de fertilitat més gran dels Estats Units. També presideix Overture Life, que treballa en l'automatització dels laboratoris d'embriologia. Home fort de Musk a Espanya, va excusar-lo emparant-se en la gestualitat autista [!]. Perpetuar estereotips des de la ignorància és sempre perniciós, però que els mitjans li facin d'altaveu (a la xarxa subtitulaven la notícia com "La torpeza de los Asperger") és una falta de respecte i una mostra més dels temps que corren.
Es justificava l'argentí dient que, dels set fills que té, un està dins de l'espectre, i ho reblava en aquests termes: "soc pare d'un nen així [no anem bé, mestre], que aprèn alemany en sis mesos però al qual potser li costa entrar en una festa i donar la mà a la gent". Ja em perdonarà. A mi, fer una encaixada amb segons qui també em costaria (amb Varsavksy, per descomptat) i xerrar amb desconeguts i saludar per compromís i mantenir converses banals i fer trucades telefòniques i mirar-te als ulls quan em parles i etcètera, però mai dels mais faria una salutació feixista. Per començar, perquè les adultes autistes som tan conscients de l'impacte de les nostres accions com la resta, i utilitzar un neurotipus per justificar la simbologia nazi és d'una turpitud que clama al cel. No m'estendré en l'enfilall de perles que va deixar anar al programa, busqueu-ho si en teniu ganes. Vaig consultar-ne el web per si havia tingut un mal dia a la tele, però no. Ell mateix hi reconeix que a finals de 2023 les seves idees polítiques van virar a la dreta, cosa que va portar-lo "a veure que Vox no representa una amenaça a la democràcia liberal". Calceu-vos, que acaba de començar. En deixa anar de l'alçada d'un campanar, tant hi fa que parli de la guerra de Gaza com del Black Lives Matter, l'energia nuclear, el canvi climàtic o les persones transgènere (tot i que al web de Prelude Fertility dona la benvinguda a la comunitat LGTBIQ+, la pela és la pela!). Un disbarat rere l'altre amb una contundència que esborrona. Vaja, que no és gens estrany que Musk i ell siguin col·legues: són tap i carbassa.
Quan el magnat va donar suport al partit d'ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) a la xarxa X, Varsavsky va temptejar la redactora en cap de Die Welt, Jennifer Wilton, oferint-li la possibilitat que Musk hi publiqués un article per aclarir el seu posicionament polític. A finals de desembre, la columna en qüestió va aparèixer en l'edició dominical del diari. L'amo de Tesla s'hi esplaiava dient que l'AfD era el darrer vestigi d'esperança per a la nació alemanya, apel·lant entre d'altres a la preservació de la identitat nacional. Un mes després, intervenia per videoconferència en un míting de la formació. Durant anys, ha negat els drets de les persones transgènere –entre les quals els de la seva pròpia filla, Vivian Wilson–, l'ús dels pronoms sentits i els tractaments per al trànsit en menors. Ara acaba de desmantellar la USAID, l'agència de cooperació al desenvolupament més gran del món. A banda d'atemptar contra els acords assumits en el marc de les Nacions Unides, el tancament tindrà conseqüències devastadores sobre milions de persones que viuen en una situació de vulnerabilitat extrema. Ens ha quedat més clar que l'aigua, gràcies. I si no, amb la motoserra ho vam acabar d'entendre. No ens cal cap salutació que recordi el Tercer Reich per veure de què va la cosa.
No és autisme, és feixisme. Però es veu que l'etiqueta els cou, a tota aquesta trepa. Els enceta la pell, ves per on. En canvi, Musk se sent legitimat per insultar a les xarxes tant el canceller alemany Olaf Scholz com el president del país, Frank-Walter Steinmeier, a qui va titllar de "tirà antidemòcrata". Tot plegat mentre el seu amiguet Varsavsky reprodueix a X vinyetes de "Make Spain Great Again" i aplaudeix els discursos de Milei amb les orelles; mentre Trump amnistia els assaltants al Capitoli, ordena deportacions massives i pretén transformar la franja de Gaza en 'la Riviera de l'Orient Mitjà' abocant la població palestina a un èxode forçat i subvertint els pilars del dret internacional. ¿Que potser la neurodivergència també ho explica, tot això?
Reprenc el fil, que la cosa anava de la damnosa associació de l'autisme amb tot allò que és criminal o vergonyant. Si et signifiques públicament en els termes que Musk ho ha fet, ¿quina necessitat hi ha de recórrer a l'autisme? ¿Per què Varsavsky s'entesta en un rentat de cara que no té ni cap ni peus? Com diu la cançó, quan ja no saps a qui carregar el mort, Blame it on the boogie, ja m'enteneu. Com si ens maméssim el dit. En realitat, l'argentí no és gens original, expressant-se en aquests termes (un altre dia ja m'hi entretindré), però sí que és perillós perquè l'utilitza com a exculpació. Per aquí no hi passo. No hi ha una personalitat autista, com no hi ha una personalitat superdotada o TDAH. L'autisme no és una amenaça i de cap manera pot justificar la crueltat, la vulneració de drets fonamentals o el feixisme. Només faltaria.
El cas és que amb un sol gest, sense ni tan sols badar boca, Elon Musk ho va aconseguir de nou. Ser el centre d'atenció, vull dir. Perquè aquell dia vam parlar més d'ell que del mateix president electe, i mira que se'n poden dir, de coses. És clar que, això, també ho va aconseguir Melania només amb un barret. No sé si se m'interpreta.
"Les marcianes" és una secció escrita per Cristina Armengol que contempla la realitat amb la mirada atípica de les dones adultes que han provat d'encaixar en un món que no entenen ni les entén. Dones neurodivergents que ja no volen encaixar més, sinó viure com són.
