“Trobant les paraules justes, pots curar algú", llegeixo. I la mirada juganera, aquella que sempre convida a curar(-nos) gaudint del procés, em porta a donar voltes a la idea i endinsar-me en preguntes laberíntiques: ¿És trobant les paraules justes, que pots curar algú? ¿O és cercant-les? ¿És possible trobar la paraula justa, precisa, inequívoca, exacta?
Parlar pot sanar, però les coses (els fets, els sentiments, la vida) sembla que mai no es deixen atrapar del tot amb paraules. Intentem emparaular el món i la cerca del mot adient alleugereix la ferida de la nostra separació amb l'entorn, però queda un marge, un contorn entre nosaltres, la paraula i la cosa. I en els marges, com sempre, la vida, embolcallant el propi intent de dir-la. El que cura potser no és trobar la paraula justa, sinó aquest compromís de buscar, aquesta acció inacabada de provar-li a la vida diferents paraules, veure si li escauen i què ens diuen els marges que deixen.
El pensament juganer continua endinsant-me pel laberint de miralls que inverteixen la imatge i el sentit dels corriols, amb esclats polisèmics que em fan girar d’una banda a l’altra: si trobant la paraula justa pots curar algú, trobant la paraula injusta, ¿pots ferir algú? Diria que sí. Trobant la paraula injusta, per imprecisa, pots ferir. I amb la paraula injusta també pots ferir quan és contrària a uns valors o un codi ètic o jurídic. Estranya polisèmia la de just, que pot significar precisió però també justícia. I és que la paraula precisa pot ser injusta. Terrorisme és la paraula exacta. I és injusta quan la fem servir per referir-nos a una mobilització ciutadana.
Terrorisme és el terme escollit pel jutge García-Castellón en un intent d’emparaular el món que no neix d’una voluntat de copsar la vida i habitar-la. Neix més aviat de provocar l'efecte jurídic que la paraula justa (però injusta) tindrà: deixar fora de l'amnistia persones que van participar d'alguna manera en la manifestació de Tsunami Democràtic cap a l'aeroport. Manifestació, protesta o mobilització són paraules més precises per descriure el que va passar.
Entre les dotze persones encausades hi ha l'estimat Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, justament un mitjà que ha destapat tantes injustícies i que treballa des del compromís social per la construcció d'un món més just. Deia Borges que les paraules són símbols que postulen una memòria compartida. I no, no permetrem llegar una memòria que digui que protesta ciutadana és terrorisme, no restarem indiferents davant la banalització del mal i la banalització de les paraules. Si ens hem trobat en aquestes línies i en aquest corriol del laberint, pensa que tu també o la teva organització podeu signar el manifest. I que rere la cantonada del corriol hi ha més gent com nosaltres, cercant amb cura les sortides, els tresors i les paraules.
"M’hi has fet pensar" és una secció en què Mar Vallecillos afila la ploma i, amb una mirada rebel i atenta, ens assenyala les esquerdes del present partint d’una idea exposada en una de les entrevistes que Gemma Ventura Farré fa a Catorze.
