L’altre dia, passant històries d’Instagram, vaig topar amb una d’aquelles plantilles que et proposen “ahora tú” perquè t’engresquis també a publicar una o diverses fotos de la temàtica en qüestió. En aquest cas, la temàtica era “una imatge que et demostra que el temps vola”, o alguna cosa per l’estil. Vaig voler publicar una foto (una foto que no havia publicat al seu moment) que mostrava de perfil una panxa despullada i contundent de vuit o nou mesos d’embaràs. Revisant-la, m’havia semblat que guapa que estava, que quina imatge tan insòlita i tan irrepetible. Però al final me’n vaig estar.
És que tot just havia sortit aquell matí la notícia que es veu que és tan comú que qualsevol grup de neandertals faci servir la intel·ligència artificial per modificar la imatge d’una dona a les xarxes i mostrar-la com una actriu porno, i llavors que en un grup de xat es pallegin mirant-la mentre la insulten entre desconeguts o coneguts, que és pitjor.
¿Es pot fer? Sí, és a dir, la tecnologia per fer-ho existeix i, pel que es veu, la moral de molts d’homes també ho permet. De fet, a internet abunden eines que permeten despullar persones a partir d’una fotografia en un tres i no res. Fins i tot, Telegram disposa de bots que automatitzen aquest procés en només vuit segons, sense cap mena de control ni restricció. Segons l’informe Generación expuesta del projecte “Divisar”, citat per la periodista Judit Batlle a 3Cat, “un 13% dels joves enquestats admeten haver modificat continguts íntims o sexuals amb intel·ligència artificial, tant de persones famoses com del seu entorn proper”.
¿És un delicte? També, i tant. De fet, això és el que es coneix com a misogínia col·laborativa, que vol dir que és necessària la col·laboració de diverses persones per practicar l’odi cap a les dones. I, tal com explicava l’advocada Laia Serra, hi ha una responsabilitat penal tant per part de qui crea i participa en aquests grups com per la plataforma on tenen lloc les pràctiques (preguntem-nos com és que la plataforma no actua immediatament eliminant-los tan bon punt es denuncia.)
Dues noies catalanes donaven el seu testimoni a 3Cat com a víctimes d’aquesta barbaritat digital, una havia denunciat i l’altra, no. Totes dues, amb molts seguidors a Instagram i amb moltes fotos publicades. Tornem al mateix: hi ha les eines per fer-ho, sí, però ¿què porta un home a banalitzar així una altra persona? ¿Com va la cosa? Perquè a mi em costa d’entendre. Si una dona publica una foto seva en biquini a la platja, ¿pot ser que un home tradueixi aquest acte com a prou suggeridor (mira si és puta, ho demana a crits, deuen dir) per veure’s legitimat a agafar aquesta foto i transformar-la, amb la cara de la noia en qüestió en tot d’escenes pornogràfiques i vexar-la, usar-la, sense importar-li que darrere hi ha una persona ni les conseqüències que això pugui tenir per a ella i la seva salut mental?
La noia que havia denunciat assegurava que tot havia quedat en un punt mort, que ella havia quedat emocionalment i sexual afectada per aquest tema i no podia fer una vida normal com la d’abans; l’altra, tot i que consternada, en parlava més resignada perquè, esclar, la justícia, encara avui, en temes de la defensa de les dones, va de la manera que va (esgarrifades estem encara amb l’actuació del jutge Carretero amb Mouliaá en el judici de contra Errejón), i deia: "Has d'aprendre a viure amb això."
Últimament, passo moltes hores a les fosques, en silenci i en horitzontal assegurant-me que ma filla està prou adormida per a poder aixecar-me d’un llitet Montessori. I, esclar, en aquestes estones divago, la ment em viatja cap a futurs no tan llunyans en què potser ella i jo podrem anar de vacances, per exemple, a la platja, quan sigui adolescent, i últimament sempre acabo centrifugada cap als perills de les manades (Pamplona, Sabadell, el Màgic de Badalona, etc.) I a les dades em remeto: els delictes sexuals en manada han augmentat un 56% en cinc anys. És com un forat negre que fa poc que he descobert que existeix i que ho acaba xuclant tot: hi ha homes (i nois i nens) que s’ajunten i no tenen cap problema a fer mal a les dones (i noies i nenes). Mals irreversibles. I això és així.
Ja sabem que tu no, que ton fill tampoc, que Déu vos en guard, de vosaltres dir una mala cosa d’una dona, ja. Però qui desconegui l’existència de grups d’homes que s’envien vídeos porno (creats amb IA o no) i parlen de les dones com si fossin draps de cuina amb què torcar-se els genitals després d’haver-les usades, grups on es facin acudits masclistes i tothom en rigui les gràcies o bé tothom calli (fins i tot tu mateix inclòs), que tiri la primera pedra.
"Lo pa nostre de cada dia" és un espai d'opinió d'actualitat firmat per Maria Climent. Perquè passen coses (al món, pel cap) i les comentem.
