Vegis que la valentia cada any et tempta a fer un pas diferent. Que quan calmes la por d'aquí, se te n'insinua una altra allà. Que el desig es mou de cos en cos, de casa en casa, i és així, perseguint estrelles, com vas mudant de pell.
Tant de bo que quan la tristesa se t'escampi per dins, la claror travessant les fulles et recordi alguna cosa que havies oblidat. Tant de bo que la vida, poderosa, senyora de tot el que es mou, et torni a fer un truc de màgia, i t'alcis per aplaudir-la amb les dues mans. Tant de bo notis que et protegeix una cosa més alta, més inexplicable. Tant de bo tinguis la convicció que si mai ho perds tot, no et quedaràs sense res: et tindràs a tu mateixa.
Tant de bo em sàpigues dir si la lluna d'avui és plena o prima, com estava ta mare quan t'escoltava, quin gust tenia el pastís que t'han preparat abans que arribessis, si hi ha hagut alguna estampa que té números de fer-se record. Tant de bo ballis tota la nit sense pensar en si et miren o no. I que el teu cos floti, estigui en suspensió. Tant de bo un dia d'aquests et retorni l'impuls dels vint anys, facis el salt i notis com deixes al passat el llast del dubte. Tant de bo no carreguis a la bossa el que no faràs servir. Tant de bo el rancor no et devori el cor, ni la dèria pel que encara no tens et faci cega al que ara és davant teu.
Tant de bo et desenganxis un moment dels teus pensaments, i te'ls miris com si fossin els d'un altre: ¿te n'adones, de les bestieses i les febleses? Tant de bo no oblidis que dintre la teva carcassa hi ha sang, cèl·lules, ossos: la maquinària que treballa callada. Que estirada al llit notis com el pit respira: i agafis aire i el deixis anar, i s'infli i es desinfli la barca. Tant de bo recordis que ets un puntet de l'univers, que formes part del misteri. I vegis que els qui un dia enyoraràs ara són vius. Que demà ja no seràs tan jove com avui.
Tant de bo una miqueta d'amor per cada miqueta de pena. Se't desfaci aquest nus i se't manifesti la drecera. Tant de bo que algú et situï quan et despistis, animal poruc. Tant de bo una mà abrigui la fredor de sota la manta. I t'estimis, també, desterrada, desquiciada, desanimada. Tant de bo trobis la casa, la pell, l'olor. Tant de bo t'adonis de la fortuna: els qui t'ofereixen la bondat, el temps, l'atenció. Tant de bo et facin riure quan tot sigui massa seriós. I d'aquí un any, amb la perspectiva de qui ja té el relat, et diguis: tant preocupar-me i al final tot ha tingut sentit.
"Postals" són textos que Gemma Ventura Farré envia des dels llocs on viu: ja siguin interiors (com la memòria) o exteriors (els carrers i països per on volta).
