Hi ha aquell acudit d’un nen que no parla fins que un dia, quan ja té deu o vint o cent anys, diu que a la sopa li falta sal. O que al iogurt li falta sucre. Els pares se’l miren meravellats, li pregunten com és que no havia dit res fins llavors i ell respon que fins llavors tot estava bé. Al punt just.
El nen de l’acudit no és mut i jo no devia ser insociable, però a taula hi tenia un plat prou bo. D’ençà que he notat el gust amarg de certes coses, m’apunto a caçar caramels. L’agenda desborda dinars i cafès: em caldria ser moltes per treballar sense son.
Vaig riure amb l’Eva entre gambes, raïm i campanades. He passejat pel mar amb l’Aina, en Cesc, la Iolanda. He enviat un auxili a la Marta i ja ens tens esmorzant plegades l’endemà mateix. He conegut la Carlota i l’Ernest, he retrobat el Joan i l’Andreu. El Gerard és com l’imaginava: ens hem promès que no trigarem cinquanta anys més.
Una amiga de l’altra vida diu que abans era fàcil arrencar-me dels llocs. Ara anem a un sopar del gremi i és ella la que té pressa per tornar a casa. Jo estiro la nit esperant no sé què i espanto vampirs pels racons i busco orelles que escoltin històries gastades, d’aquelles que sembla que ens passin per primer cop.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
