Ens acostem al peatge i se’m desperta la nostàlgia: «Llegando a la fábrica de cemento, carril izquierdo, señalizado, directo a Barcelona». Ho deia una veu de dona i jo era una nena asseguda al darrere de l’erra-cinc taronja que heretaria deu anys després.
Avui sec al volant amb un fill de copilot i els meus pares als seients posteriors. El cotxe és nou i blanc, que dissimula la pols. Però l’autopista és la mateixa, l’alerta del ciment em ressona com si la sentís i sovint trio de contrasenya la matrícula d’aquell erra-cinc.
Jo què sabia d’alens que se trobaven, de cabells que s’embullaven, de mans i de perfums. Durant tres minuts m’omplo d’ales i fulles i flors i colors: volo fins a un lloc on mai es fa fosc i ningú es posa trist les tardes de diumenge.
Punt i principi de viure sense tu. S’acaba la cançó i s’esfumen els ocells. La màquina llegeix la visa, s’alça la barrera, el pare em diu que agafi el rebut. Passem nosaltres molt més que el temps.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
