Primer seran les últimes quaranta-tres pàgines del llibre que parla d’hivernacles i finals nuclears. Tot seguit, els missatges pendents. Després agafaràs el bolígraf negre finíssim i faràs una mica de cas a la teua llibreta petita, la que ho recull tot: les llistes per fer una maleta o una compra, les recomanacions de l’Enric, els esborranys de dedicatòries, l’intent de dietari. Vindran també els auriculars, la llista de cançons que fan hivern i l’episodi d’aquell pòdcast que et fa mandra però que fes-me cas l’has d’escoltar. Menjaràs quatre anous. Traurà el cap una pantalla –una altra– i aprofitaràs per veure els últims trenta-sis minuts de la pel·lícula irlandesa d’ahir a la nit.
Encara no has acabat de seure que ja desplegues la tauleta grisa. El ritual el tens ben assajat. És per inèrcia i amb precisió que construeixes el bodegó d’objectes i prioritats. Un so agut i l’esbufec: esteu en marxa. Busques en la butaca gastada les formes que puguin arrapar-se a la teua esquena torta. Túnels, polígons i extraradi. De seguida una massa verda. Pals i altres estructures erectes fan de barres de compàs, retallant cada tres segons la visió moguda de l’alzinar. A l’altre costat, llum taronja i extensions d’ordi. Sense apartar la mirada de la finestra pares l’orella a les dues converses que et queden més a prop. Aquests dos són parella, ho tens clar. Parlen d’una rentadora que falla i de partits de bàsquet juvenil. Els altres tres són companys en alguna feina que no acabes de desxifrar però que implica corretges de distribució i reunions amb una tal Marga. El que abans eren alzines ara són avellaners i verns. La llum que era de préssec s’ha tornat blau elèctric. Reconeixes el pont llarg i la velocitat disminueix. Et passen a càmera lenta els edificis farcits de rectangles grocs: algú que escombra sense ganes, els que desparen taula, les dues que ballen. Cadascú amb els seus dubtes i grandeses i vestigis d’una infància. Cadascú amb la seua versió exacta d’aquesta nit.
Exacta com la posició que ocupen encara els objectes sobre la taula del tren. Ha sonat l’avís d’arribada i avui no et cal fer inventari: ha quedat tot intacte.
Potser de tornada.
"Taller d'escriptura" recull textos literaris firmats per persones que han passat pels cursos de Catorze.
