El terme maquinària pesant engloba un munt de vehicles: excavadores, pales carregadores, tractors, grues, dragues, piconadores, retros, etc. Alguns d’aquests trastos tenen precedents llunyans, com ara les anomenades grues de roda (magna rota) que ja feien servir els romans en les obres d’enginyeria i que funcionaven amb tracció humana.
Malgrat tot, la veritable explosió de la maquinària pesant arriba amb la revolució industrial i sobretot amb el desenvolupament que forcen les dues guerres mundials. D’una banda, doncs, la maquinària pesant respon a la nova necessitat de construir massivament a una escala no humana. De l’altra, es perfecciona arran de les prioritats bèl·liques; així, per exemple, a la Primera Guerra Mundial les excavadores es van utilitzar per obrir trinxeres i els camions van proliferar per a transportar tropes i materials; a la Segona Guerra Mundial, els buldòzers i les excavadores van tenir una feinada en les labors de reconstrucció. Dimensions sobrehumanes i guerra són, doncs, el motiu de ser d’aquestes màquines.
A mi, les recol·lectores New Holland grogues em fascinen; són colossals i em fan pensar en un insecte vist amb milions d’augments. De vegades topo amb màquines estranyes que no sé què són i els faig fotos. Braços, accessoris acoblables de metall, punxes, xarxes, dipòsits, cables, tubs. Semblen animals mecànics. Dinosaures futuristes que han vingut a fer-nos la vida més planera i transitable. I això és el que haurien de fer.
Pensava en tot això aquests dies que veig consternada les imatges desoladores de milers de persones armades amb pales, escombres, raspalls i altres estris improvisats amb els quals netegen el fang de cases i carrers. De tant en tant als vídeos apareix alguna pala carregadora que arramba amb tot el que troba al seu pas, és a dir, amb les runes de tantes vides trinxades i ara encallades al fang. O treu el cap alguna de les moltes grues que, segons diuen, tardaran més d’un mes a retirar els 100.000 vehicles que estan fets un manyoc pels carrers i carreteres. La DANA ha sigut una catàstrofe de magnitud sobrehumana i ha deixat un paisatge de postguerra al seu pas. I la maquinària pesant triga a arribar.
He vist una velocitat de reacció desesperant. He vist persones movent cotxes a mà. He vist màquines desembarassant les vies de l’AVE mentre centenars de cotxes amuntegats bloquegen els portals dels edificis, on molta gent continuava atrapada. No és nou: la guerra té els seus propis objectius. I mentrestant la força humana dels veïns i els voluntaris continua fent el que pot. Ben mirat, per més trist que sigui, no estem tan lluny d’aquella magna rota que funcionava amb una persona tancada en una gran roda que feia girar caminant sense parar; les persones tractades com hàmsters, com engranatges d’una maquinària pública ineficient i d’una classe política manipuladora, oportunista, carronyera.
En tot el país, no hi ha prou piconadores per aplacar tanta ràbia, prou excavadores per arrambar amb tota la impotència, prou grues per emportar-se tants mentiders i tants inútils.
"Totes les coses modernes" és la secció en què Carlota Gurt es mira de prop les coses que ens rodegen. Cadascuna d’aquestes coses diu alguna cosa de qui som, de com vivim, de quina societat formem part.
