L’adolescència és una etapa crucial i plena de reptes, en què la recerca d’identitat porta els joves a qüestionar l'entorn i a definir el seu lloc al món. Per als adolescents adoptats, aquest procés sovint es complica, especialment per aquells que provenen de cultures i ètnies diferents de la seva família adoptiva. Avui, Dia Mundial de l'Adopció, és pertinent abordar com aquests joves s’enfronten a sentiments de pertinença, estereotips, conflictes familiars i la construcció de la seva identitat en un entorn que pot fer-los sentir diferents. Hem extret declaracions dels protagonistes del curtmetratge Voices, que aprofundeix en aquestes experiències i dona veu als adolescents adoptats per expressar els seus sentiments i vivències.
Construcció d'identitat i falta de referents físics i culturals
L’adolescència és una etapa de transició complexa en què els joves s’allunyen de la infantesa per construir una nova identitat. En el cas dels adolescents adoptats, especialment si provenen de cultures i ètnies diferents, aquest procés es torna encara més complicat. Sovint no tenen referents físics en el seu entorn familiar amb els quals identificar-se, la qual cosa els genera un sentiment de dislocació o diferència. Aquesta manca de miralls culturals i físics propers fa que alguns adolescents sentin que no encaixen en l'entorn, com expressa un d’ells: “Com a persona adoptada, em sento com si no formés part del món.” En un moment de la vida en què la pertinença és clau, aquesta dificultat per trobar punts de connexió visual i cultural intensifica la vulnerabilitat emocional.
Experiència de discriminació i estereotips
Els adolescents adoptats, i especialment aquells d’altres ètnies, sovint han de fer front a comentaris i preguntes inadequades sobre els seus orígens, com ara l'insistent "¿Qui són els teus pares reals?". Aquest tipus de qüestions crea confusió i malestar, exacerbant el sentiment de diferència. Una de les adolescents reflexiona: "Aquesta dona que ha dit això que és fantàstica l'adopció perquè als nens adoptats se'ns dona una segona oportunitat... com si nosaltres haguéssim fet alguna cosa malament en la primera per merèixer una segona oportunitat." La pressió dels estereotips socials sovint porta aquests adolescents a buscar identificació amb altres persones immigrants o amb experiències similars, tot i que, paradoxalment, aquesta connexió externa pot fer-los sentir encara més allunyats de la seva família adoptiva i de l'entorn immediat.
Problemes de pertinença i sentiment d’aïllament
En un moment de la vida en què és crucial sentir-se part d'un grup, aquests adolescents senten que són tractats de manera diferent o que els falta alguna cosa que els impedeix encaixar plenament. La manca d'informació sobre els orígens biològics i culturals intensifica aquesta sensació de buit. Un adolescent expressa el seu dilema amb aquesta frase: “La meva espina més gran és quan la gent pregunta: "¿Quan buscaràs els teus pares reals? La paraula reals em posa molt nerviós.”
Conflictes d’autoritat amb els pares adoptants
En molts casos, l’adolescència va acompanyada d'una redefinició de les relacions familiars, i els adolescents adoptats poden sentir la necessitat de desafiar els límits imposats pels pares adoptants. Aquesta situació és especialment conflictiva en moments en què l’adolescent qüestiona el paper dels pares amb afirmacions com “tu a mi no em pots manar perquè no ets la meva mare (o el meu pare).” Els pares adoptius, que sovint van emprendre el procés d’adopció sense el suport professional actual, es poden sentir desorientats o impotents davant d’aquestes confrontacions, fet que incrementa la tensió familiar i el risc de conflictes.
Expectatives socials
Aquests adolescents també han de fer front a estereotips que suggereixen que tenen més dificultats acadèmiques o problemes de conducta, un prejudici que els obliga a demostrar constantment les seves capacitats. Molts senten que se’ls exigeix un esforç extra per evitar ser etiquetats de forma negativa, com ho expressa un dels adolescents a Voices: “És igual de dolorós que esperin menys de tu que sorprendre's que vagis bé als estudis.” Aquesta pressió pot portar a sentiments d’ansietat i d'inseguretat, especialment en un moment en què necessiten construir una autoestima forta i un sentit de competència.
La importància d’un suport emocional constant
Els experts subratllen que el suport constant i estable per part dels pares adoptius és fonamental per a la seguretat emocional dels adolescents adoptats. Els pares que mostren interès pel país d’origen del fill i que fomenten un vincle saludable amb aquest passat ajuden a mitigar l'ansietat relacionada amb la identitat i la integració cultural. La seguretat emocional i l’acceptació incondicional permeten que, tot i les dificultats, aquests adolescents puguin sentir-se plenament part de la societat en què viuen i construir-se una identitat pròpia i positiva.
