Tot comença amb tres respiracions profundes. Assegudes, les assistents tanquen els ulls i es deixen anar. Una veu trenca el silenci: «A Belles Arts em van dir: “Ara crea”, però, ¿com es feia això? Ningú m’ho havia ensenyat». Qui parla és Marta Camps, doctora en innovació educativa, que pregunta al públic: «¿Sou mestres creatives?» Les espectadores es remouen a les cadires, parlant a cau d’orella. Són professores, artistes i gestores culturals que s'han reunit al Mutare. Impulsat per la Fundació Carulla, durant quatre dies aquestes jornades serviran per reflexionar sobre iniciatives i projectes culturals que impacten de manera positiva.
Avui toca parlar de la necessitat de situar les arts al centre dels projectes educatius. Ho explica abans de començar Marta Esteve: «És moment de connectar amb la creativitat i amb un mateix, sense estar subjecte a una nota o a voler agradar», diu la directora de la Fundació Carulla, que considera aquest espai de trobada com un lloc «per despullar-nos i qüestionar-nos-ho tot».
¿De què parlem quan parlem de creativitat? ¿Per què la tenim tan associada a l’art, quan en realitat és molt més? «És la vida, la manera d’observar, de comportar-nos i relacionar-nos», continua Marta Camps davant d’un públic entregat. La creativitat és una força vital que ens permet transformar i crear noves connexions amb sentit. «Tots naixem creatius, però l’educació molts cops s’encarrega de desconnectar-nos de la creativitat».
L’educació ens n'allunya quan l'associa exclusivament a la plàstica. ¿No són creatives les mates, la llengua, l’anglès? O fins i tot, ¿no és creatiu gestionar els nens a l’aula? Ser creatiu no és cosa exclusiva de genis, també és estar al servei de la comunitat. I encara més: no vol dir fer el que et vingui de gust. «El dibuix lliure és el menys lliure dels dibuixos», assegura Camps. La creativitat té molts límits i normes, pautes i processos. Per aconseguir que un dibuix, una cançó o un moviment sigui lliure, hi ha d'haver un espai d’expressió allunyat de les inhibicions.
¿Amb quin criteri s’avalua la creativitat? «Fem fora l’ego i els gustos personals dels professors: avaluem el risc i l’originalitat», apunta Camps, que torna a incidir que la creativitat és una experiència vital. I com a tal, necessitem que el nostre cos estigui preparat per arribar a aquest estat. De res val estar rígid, estressat o angoixat. Per crear necessitem un estat de coherència entre el que fem, sentim i pensem. «¿Quantes vegades al dia us pregunteu "què passaria si...?”», Camps interroga el públic, que continua embadalit amb les seves paraules. El canvi es pot fer en qualsevol moment, a tota hora. Atrevim-nos a canviar hàbits i rutines, obrim-nos a viure coses noves.
La matèria creativa la tenim aquí, no cal anar enlloc a buscar-la. El que passa és que ens hem acostumat a viure en un món molt desconnectat. «Estem en una societat estressada, i l’estrès és enemic de la creativitat», continua. És només des del plaer de l’aprenentatge que es genera una plasticitat neuronal i la possibilitat d’aprendre. Les seves paraules acaben, però no la jornada, que encara continua amb la presentació de projectes inspiradors com l’Escola en residència al CCCB, El llibre Roig, el circ teatre itinerant Nilak, Crealabs o l’art integrat a la Sagrada Família. I com que crear és un regal, una ofrena que es fa a la comunitat, el matí finalitza amb una pràctica on totes les assistents es deixen endur per la seva pulsió interna: juguen, exploren i ballen.
