Redacció
"Els meus pares són David Ferrer i Rosa Sensat. Vaig néixer a Barcelona el 18 de maig de 1904. He passat tota la vida a l’escola i l’educació ha estat sempre el primer interès en la meva vida familiar. Sóc la tercera generació de la família que es dedica a l’ensenyament."
Als 10 anys va ingressar a l’Escola del Bosc de Montjuïc acabada d’inaugurar i on la seva mare n’era directora. És allà on Angeleta Ferrer Sensat va engrandir l'amor per la natura, aprenent a valorar-la i analitzar-la. Va dedicar la seva vida a l'educació. Va empènyer la creació de l'Institut-Escola del Parc, on va fomentar l'ensenyament experimental de les ciències naturals.
La pedagoga va morir el 30 de novembre del 1992 a Barcelona. La recordem llegint el seu missatge pòstum, cedit per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que va dedicar als mestres.
El meu missatge pòstum el vull dedicar als mestres.
Penso que l'educació és més obra d'amor que de ciència. Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d'estimar tractant els infants amb respecte a la seva personalitat; que s'entregui a l'obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d'avantatges ni d'honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d'acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant.
No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l'educació d'un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s'entrena a l'obra per amor desinteressat, humilment però amb passió.
El que farà més per Catalunya serà el més bon educador dels seus fills. Amor, respecte i desinterès podrien donar unes masses ciutadanes educades i lliures.
