Tinc la sort de tenir un amic que pensa molt, una agenda amb els dimarts a la tarda més o menys lliures, i certa intolerància als tòpics que insinuen que a partir dels 50 ja podem anar plegant veles. Així que un dimarts de febrer a la tarda, mentre prenc un te al Casino de Vic amb l’amic pensadorincansabledeprojectes [en Jordi Font], ens envalentim tant amb la idea de poder fer créixer l'embrió d'un nou projecte que, a una setmana del tancament de la convocatòria del Premi Lluís Carulla, redactem tots els nostres propòsits per omplir el formulari de presentació per a la Fundació.
Ho tenim clar: volem oferir als joves que no tenen capital cultural, social o econòmic l’oportunitat d’entrar dins l'àmbit de la creació. Volem que siguin ells mateixos que expliquin les seves històries i que ho facin a través de diferents llenguatges artístics. Ens imaginem novel·les o contes, sí. Però també còmics, guions de cine, documentals, teatre, pòdcasts. Qualsevol eina que es pugui posar al servei de la narració en català.
Volem crear una factoria de talent narratiu per a joves de 18 a 25 anys, perquè pensem que d'aquesta manera, no només impactarem en els que passin per la factoria, sinó que a més contribuirem a augmentar l’adherència lectora d’aquest públic jove que se sentirà més identificat amb els temes que es proposen, sigui quin sigui el format.
La factoria s‘ubicarà en una antiga fàbrica de filatures, a Can Grau, a les Masies de Roda de Ter. Can Grau és una de les seus d’Anigami Aventura i també de Can Grau Cardant Cultura –creada per la mateixa empresa–, una cooperativa de suport a la creació cultural, de la qual formem part. Comencem amb la idea de fer-la a casa nostra, a Osona, però ens agradaria buscar d’altres llocs on poder-la replicar més endavant.
Del febrer saltem a l’abril, que és quan ens truca la Mariana per dir-nos que ens han seleccionat, que el nostre serà un dels vint projectes que entraran a l’Acadèmia, la primera fase del programa d’emprenedoria. D’ara endavant, tots els divendres al migdia, del 12 d’abril al 10 de maig, sortim tots dos de Vic i anem fins al carrer Almogàvers de Poblenou, on assistim durant tota la tarda als tallers del programa Mutare de la Fundació Carulla, que farà que la nostra proposta faci un salt qualitatiu. Paral·lelament a aquests tallers, fem trobades setmanals amb la mentora que ens assignen, la Clara, que ens fa ser més precisos i més clars amb tot allò que volem dir. Que ens guia i que ens endreça. I a poc a poc, entre una cosa i l'altra, anem polint i enllustrant la nostra fàbrica de talent.
Volem que els alumnes de la factoria puguin gaudir d'uns quants mesos de formació individualitzada. Centrar-nos en cada projecte en particular, però també oferir-los masterclass de grup amb professionals de l'àmbit de la creació, perquè els puguin assessorar sobre diferents temes –d’edició o de propietat intel·lectual, per exemple– i que els ajudin a entendre quins són els circuits que cal seguir per poder fer el salt al món laboral. I al revés, volem que els professionals puguin saber on poden trobar un planter de talent narratiu jove i tan divers com ho és la realitat social que tenim, i que puguin comptar-hi sempre que els interessi o els faci falta incorporar-los al mercat.
A mitjan mes de maig, ens fan saber que ens han seleccionat i que passem a la següent fase, la d'incubació. I ho fem amb la resta de finalistes: cinc de la categoria projecte i cinc de la categoria idea, que és la nostra. I durant aquest procés, elaborem un pla de negoci amb en Jordi d'Olot, posem el focus als impactes de la nostra proposta amb la Nekane, parlem de la comunicació amb en Patxi, i també del nom interminable i massa descriptiu del nostre projecte. I així, en el procés de proposar i descartar noms, puf!, em ve al cap Mila –pel personatge de Solitud de Víctor Català, sí–, i ens agrada tant que ens el quedem per sempre. Ara sí, ja tenim nom: ens diem Mila, factoria de talent narratiu per a joves.
Passa l’estiu i arriben els assajos amb en Sergi per fer la presentació final. Amb el projecte definit, ara ja només parlem d’eines i de recursos per saber-lo explicar bé, i ens imaginem davant del jurat a qui hem de presentar-lo. Jo em desmarco de fer el pitch i és el meu amic qui el defensa, convençut i un pèl nerviós, durant cinc minuts, el dia 3 d'octubre, a les sis de la tarda. Jo l’escolto palplantada a un metre i mig del seu costat, i no puc evitar intentar desxifrar què volen dir les mirades i les expressions de tots els que formen part del jurat. Mentrestant em sento el retruc del cor, com si m'anés pujant per la gola.
Però després, tot plegat es calma. Arriba una pausa llarga i relaxada fins al dia 19 de novembre, que és quan assistim a l'entrega de guardons. Tan bon punt la Marta obre el sobre del premi Lluís Carulla 2024 i sentim que ha dit Mila, pugem a l'escenari xarvotats per l’alegria d’haver-ho aconseguit, i també per la sorpresa d’haver-ho aconseguit. De sobte tinc la sort d'haver-me d'organitzar per buscar més tardes lliures, a part de la dels dimarts, per poder-me trobar amb l’amic pensadorincansabledeprojectes, amb els companys de Cardant Cultura i amb tots els professionals de la Fundació Carulla. Ja tenim les ales que buscàvem.
