Yayo Herrero durant la seva intervenció al cicle «Reflexions a l'escola» Foto: Fundació Collserola
Imaginem-nos un iceberg del nostre model econòmic. La part de dalt, la que es veu i la que flota, seria tot allò que entenem per economia: el treball assalariat, el que es compra i el que es ven, les mercaderies, les subvencions. Però hi ha molt més que no s'ha dit. Per la part de baix hi trobem tot allò que també és economia, però que no es visibilitza i que no té preu. Quant val el cicle de l'aigua? Quant val la capa d'ozó? I la fotosíntesi? I la mà d'obra? El nostre model econòmic creu que el valor rau en el que té un preu. Però si la part de dalt d'aquest iceberg creix sense límits, encara creix més la part de sota, i això genera moltes crisis.
L'antropòloga, educadora social i enginyera agrícola Yayo Herrero ha particpat al cicle de conferències Reflexions a l'escola que organitza la Fundació Collserola i defensa que el model capitalista i globalitzat del model actual és estructuralment heteropatriarcal, ecocida, injust, racista i colonial. És per això que creu que des de la nostra mirada necessitem donar-li la volta . Tal com diu ella cal 'posar la vida al centre'. Herrero parteix de l'afirmació que la cultura, l'economia i les polítiques hegemòniques li han declarat la guerra a la vida. Creu que l'origen d'aquesta crisi és la ruptura de la cultura occidental i la modernitat respecte de la materialitat de la terra i dels cossos. Cal que es desconstrueixin els mites i les creences en què es recolza aquesta economia actual; un pas previ per reorientar subjectivitats i pràctiques que posin la vida, vulnerable i finita, com una prioritat.
Aquesta guerra a la vida es pot entendre des de quatre dimensions:
Guerra contra la naturalesa: Els problemes ecològics són una tensió on les societats occidentals hem construït les formes de vida i els estils materials, però oblidem que vivim en un planeta que té límits físics. Estem davant d'una quarta revolució industrial en què els comptes no surten, o si més no, no per a tothom. Tenim una crisi d'energia i materials i alhora també el canvi climàtic; un problema que podria haver-se evitat als anys 80-90, però que avui en dia encara no s'hi ha fet res i ens hem d'adaptar a les seves conseqüències.
Guerra contra els recursos: Hi ha una barrera que rodeja l'Europa rica i a més a més de no deixar persones migrants, no deixa entrar energia, materials, pesca i productes de la biodiversitat. Tots, absolutament tots els països rics són deficitaris en matèries primes. Aquesta guerra pels recursos està provocant migracions forçoses, gent que surt dels seus territoris. Aquest procés forçós és un problema humanitari i d'hàbitat però també és assumit com un problema de seguretat i posa a prova la moral de la humanitat.
Guerra contra els drets socials i laborals: Hi ha una barrera invisible de qui està dins i fora del món laboral. Inclús hi ha gent que té feina i no arriba a final de mes. Persones que es troben en una precarietat extrema. L'economia ha fet un gir. Vivim un deteriorament de condicions laborals, de les llibertats i drets socials.
Guerra contra els vincles i les relacions: La vida humana és absolutament interdependent. Hi ha dificultats per sostenir les vides. Els vincles es deterioren per la casa, la feina...
Cal una ciutadania formada i molta gent que vulgui fer aquests canvis.
Finalment Herrero reivindica que cal canviar també el paper de l'educació sobre aquests temes. L'educació és un lloc important de disputa i d'hegemonia cultural i l'escola és un espai que ha de fer un treball important d'obertura per formar persones que comprenguin el món on viuen, reflexionin críticament i escullin com relacionar-se tant en l'àmbit del coneixement com dels valors.
Posem la vida al centre, doncs, si volem una vida digna.
Yayo Herrero i Clàudia Rius al cicle «Reflexions a l'escola» Foto: Fundació Collserola
Les properes xerrades del cicle Reflexions a l'escola 2020. El bé comú:
O ens en sortim més lliures, o ens en sortirem més esclaus, amb David Fernàndez.
Dilluns 9 de març a les 19 h a l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia.
El dret a la informació, un combat diari, amb Neus Tomàs.
Dilluns 16 de març a les 19 h a l'Escola Ramon Fuster.
Més informació i inscripcions a través d'aquest enllaç.
