Cambres pròpies I que el temps vagi passantUn bon dia tornes a fer clic: la passivitat no és cap virtut però la paciència, sí
Cambres pròpies Ningú et garanteix que l'encertaràsSeguir les decisions dels altres desgasta, indigna i despersonalitza
Cambres pròpies Per golejadaCreies que el que comptava era allò que feies, com ho feies, el suposat desplegament de talent
Biblioteca Estigues atent al mónSovint és més sorprenent el que passa que el que som capaços d'imaginar
Cambres pròpies No són els nous trentaLa dècada dels quaranta és la de les decisions límit, la baula accelerada entre els 20 i els 60
Cambres pròpies Compliquem-nos la vidaTrenquem rutines, obrim-nos de mires, capgirem-ho tot i deixem-nos d'amiguismes
Cambres pròpies La cançó dels SoldevilaI no sé ben bé quan vaig descobrir que, de fet, pertanyia a Nina Simone
Cambres pròpies El que has aprèsQui no compra regals ni es reuneix amb la família s’aixopluga en evasions a mida
Cambres pròpies Senyora?No ho ha fet amb ànim d’insultar, i ni tan sols puc argumentar que sigui una calúmnia
Cambres pròpies El dret a no saber qui sócDe vegades, potser decideixes no mirar gaire endins; no buscar-te per no trobar-te
Cambres pròpies El document que en dóna feCada vegada que ho veus tot junt: estat civil-edat-gènere-nacionalitat-filla de, et reconverteixes en espectadora encuriosida de tu mateixa
Passadís La reivindicació de l'ara i aquíL'exposició de Carlos Bunga a la Capella Macba explora el caràcter efímer del temps
Cambres pròpies Les veus de dinsQui es crea personatges i situacions a mida acaba sent víctima de les pròpies ombres