Adolescents sense mòbil

Què creus que et diria un adolescent que coneguis si li proposessis d'anar cinc dies a la muntanya sense mòbil? I si t'ho preguntessin a tu? El Centre d’Esplai La Gresca (Ripollet) va impulsar, per a una colla de nois i noies de 1r a 4t d'ESO, l'Aventura sense cobertura. Tot i que la idea de desconnexió la defensen i practiquen la majoria d'esplais catalans en els seus campaments i colònies, aquest projecte el 2017 va rebre un dels Premis d'Educació en Lleure de la Fundació Carulla (que fins al 29 de març han obert les inscripcions per a la convocatòria d'aquest any). Ens l'explica la directora de l'esplai, Marta Buxo. 

Foto: Centre d’Esplai La Gresca

Viure sense mòbil?

Només hi havia una condició: no dur el mòbil. Molts joves s'hi van fer enrere i van dir que no vindrien: no es creien capaços de poder suportar cinc dies sense mòbil. És una addició que tenen ells, però que també la tenim nosaltres, perquè els joves no són diferents dels adults. Jo mateixa si algun dia me'l deixo a casa, dono la volta al cotxe i torno. 


Viure sense presumir?

El més alarmant és veure que el més important a la seva vida és el que passa a la pantalla. Una de les raons per les quals no se sentien còmodes no enduent-se el mòbil és perquè no podrien publicar tot allò que viurien. Ja els agradava la idea d'anar a un refugi d'alta muntanya, espavilar-se, haver de fer-se el menjar, dur una motxilla, però com podien viure aquesta experiència sense mostrar-la a les xarxes? L'important de l'experiència era poder-la mostrar perquè si no, no existia.


Pèrdua d'identitat

Si sempre estàs buscant el like, l'aprovació de l'altre, arriba un moment en què ja no saps ni qui ets. En els grups d'adolescents una de les qüestions més importants per treballar és la reconstrucció de la identitat, perquè sovint donen més importància a com els veuen els altres que a com es veuen ells mateixos. Moltes de les problemàtiques dels joves neixen aquí, en la necessitat de ser acceptats. Al final són com dues persones vivint en una. I hi ha joves que m'han dit: no soc així però m'he de mostrar així a Instagram. 


La muntanya contra el narcisisme

Passar dies a la muntanya, sense electricitat ni lavabos, vivint amb una llar de foc i havent-te d'espavilar, afavoreix els vincles entre ells i la seva pròpia autoestima. Vam estar uns mesos reunint-nos les tardes de dimecres i preparant-ho plegats: pensàvem des de quins menús cuinaríem i quines eines necessitaríem, fins d'on trauríem els diners, què podríem aprofitar de casa i quin transport hauríem d'agafar. Durant el dia feien excursions i activitats de natura, però també s'havien de fer els seus esmorzars, dinars i sopars. I això és bo perquè són persones que sovint estan acostumades que els hi facin tot.


Recuperar la mirada

Un cop al refugi, després de fer una activitat, deixàvem una estona lliure. Ells, en comptes d'escriure a aquell amic per Whatsapp, hi parlaven cara a cara. Era un grup que ja es coneixia, que estava força consolidat i les seves relacions van millorar. Jugaven a cartes, comentar el que feien. Amb ells vam veure com n'és de sa, desintoxicar-nos del mòbil i recuperar aquest contacte amb la natura. Però quan vam tornar, el primer que vam fer, grans i joves, va ser agafar el mòbil. Quan vam fer el treball posterior de reflexió, van dir que els hi havia agradat, però que un altre dia a veure si ens podíem endur una càmera de fotos, que des de la muntanya no en penjaríem, però un cop a casa, sí. 
 
Els Premis d'Educació en el Lleure 2019 de la Fundació Carulla estan adreçats a projectes que facin esplais, agrupaments, caus, casals i ludoteques. Us hi podeu inscriure fins al 29 de març i podeu optar a un premi de 4.000€ a la millor trajectòria, i a tres premis de fins a 2.000€ per als projectes que contribueixin a millorar el barri o la comunitat, que ajudin a construir una societat més oberta, cohesionada i integradora, o que eduquin en valors i generin oportunitats de futur. Podeu consultar-ne les bases aquí.