En altres paraules és el títol dels vídeos amb què el Macba dona veu a les persones que participen al seu programa educatiu. És així com professors, alumnes, famílies, veïns, artistes, treballadors del museu expliquen en primera persona què passa dins del museu.
En el primer vídeo veiem un dels objectius del Macba: que els infants i joves vegin que l'art ho pot ser tot, que no hi ha un sol model. I això ho aconsegueixen, per exemple, amb els tallers P2P. Inspirats en l'artista Marina Monsonís, que treballa a partir del menjar, els alumnes expliquen quina és la seva recepta preferida. Al vídeo veiem, per exemple, el testimoni d'un nen: "La meva família és del Brasil, i he escollit el pão de queijo, perquè és molt típic i m'agrada molt. Pel meu aniversari, quan van venir els meus amics, el vam preparar i els va agradar molt". Una nena, per contextualitzar el seu plat: "Els meus pares van estar vivint quatre anys a Alemanya. Són unes galetetes amb forma de Nadal, i m'agrada molt perquè mai cuinem junts a casa, sempre cuina el meu pare, però en aquesta ocasió cuinem els quatre junts: el meu pare, la meva mare, la meva germana i jo. Sempre ho hem fet, des que era molt petita." I un altre: "He escollit pesto, que el fa la meva àvia. Quasi a ningú de la meva família li agrada, i me la fa expressament per a mi. Últimament, la fem junts, i també m'ha dit que quan es faci més gran li hauré de fer jo a ella." És així com en aquest compartir es veuen les arrels de cadascú i la forma com el menjar uneix famílies i generacions. Amèlia Maña diu: "Molts tenen els cànons del que ha de ser l'art molt establerts i no veuen que hi ha altres maneres de fer art: els sembla estrany, lleig. És imprescindible aquesta connexió, aquest fer arribar el museu a l’aula, perquè aquesta és una manera de legitimar pràctiques, coneixements i maneres de fer art."
Potenciar la imaginació és un dels objectius del programa educatiu del Macba que, situat al Raval, teixeix vincles amb les escoles del voltant. Les activitats es dirigeixen a alumnes d’infantil, primària, secundària, a persones amb diversitat funcional i famílies. I hi participen artistes, veïnat, educadors i treballadors del museu com la Loli Acebal, que n'és guia, en el segon vídeo explica la màgia que apareix en les visites: “Totes les idees que has treballat prèviament sobre el paper i que comentes des del teu lloc personal s’enriqueixen de totes les coses noves que et diu la gent que ve a xerrar amb tu.” N'és un exemple el dia que feia de guia a un grup que tenia Parkinson. Estaven davant l'obra de Mar Arza, que treballa al voltant de Nada, de Carmen Laforet, i era un dia en què les pàgines del llibre, potser per l'aire condicionat, tremolaven més. Una de les visitants li va dir: "Aquesta tremolor que estic sentint davant d'aquesta obra tan preciosa em recorda molt la tremolor interna que jo sento." La conclusió de Loli Acebal: "Amb aquell moment que ella va compartir vaig poder-me posar al seu costat. És com si el museu estigués viu".
El darrer vídeo mostra els fanzines que fan els alumnes. És en activitats com aquesta que els infants veuen com la rigidesa escolar a què estan acostumats es fon, i apareix un espai per experimentar. Sense por a l'error. Una de les nenes ho comenta: "El fanzine es converteix en un llibre, i pots fer el que vulguis. Quan volem donar una idea, podem desemboirar la nostra ment, dibuixar el que més ens agradi, i les idees es barregen amb les dels altres: cadascú dona la seva opinió." I afegeix: "Pensava que seria una cosa més estricta, menys lliure, però no et renyen."
* Al web del Macba també podeu consultar les activitats educatives que adrecen al professorat, als alumnes d'infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, estudis de grau i de postgrau; així com a famílies, joves, persones amb problemes d'accessibilitat i al públic en general.
