La pedagoga Maria Montessori va néixer el 31 d’agost de 1870 a Chiaravalle (Itàlia). Als 26 anys va ser la primera dona italiana que va rebre el certificat de metgessa. El seu interès en l’educació es traduïa en la voluntat de donar ales als nens, considerant-los la gran esperança de la humanitat. Defensava que si des de ben petits tenen l’oportunitat de ser lliures, el dia de demà podran encarar els grans problemes de la societat com, per exemple, la guerra. Maria Montessori va morir el 6 de maig de 1952 a Noordwijk (Holanda). La recordem amb 14 reflexions que aposten per l’experiència educativa, per l’amor a l’ensenyança i pel respecte als infants.
1. No em seguiu a mi, seguiu el nen.
2.L'instint més gran dels nens és alliberar-se dels adults.
3. Una forma de saber si la intervenció educativa és correcta és veure si el nen és feliç.
4. Quan un nen se sent segur d'ell mateix deixa de buscar l'aprovació dels altres.
5. Sembreu en els nens idees bones, encara que no les entenguin. Els anys s'encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor.
6. Deixeu que siguin lliures, aquesta és la tasca bàsica de l'educador.
7. Allibera el potencial de l'infant i ell transformarà el món.
8. No podem crear observadors només dient "observeu", sinó donant-los el poder i els mitjans perquè aquesta observació sigui adquirida a través de l'educació dels sentits.
9. La feina dels nens és jugar.
10. La millor ensenyança és la que utilitza menys paraules per fer el que toca.
11. Els moviments no només els fem per moure'ns. Cada moviment té un propòsit, sempre té una intenció.
12. Ajudem-los a fer-ho per si mateixos. Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament.
13. Si l'ajuda i la salvació han d'arribar, només pot ser a través dels nens.
14. El senyal més gran de l'èxit d'un professor és poder dir: "Ara els nens treballen com si jo no existís".
Escoltem una entrevista a Maria Montessori traduïda al castellà:
