Núria Soto
Era divendres nit i bevíem vodka barat al menjador de casa amb els col·legues d’Humanitats. El vodka se’ns va escampar per la sang i vam decidir moure’ns, tocava Razz. Però en tancar la porta d’entrada: “Merda!”, no duia les claus.
Si us ha passat alguna vegada, ja sabeu com continua la història: truques a un serraller, t’obre la porta fent-hi lliscar una radiografia amb una facilitat espatarrant i t’allarga una factura que fa trontollar la visió que tens del món. I això és el que va passar aquell dia, amb l’agreujant que el serraller era molt trempat i ens va portar amb la furgo fins a Marina, mentre ens explicava que ell havia estudiat Història, però s’havia acabat decantant per la serralleria perquè li obria moltes més portes. I tant!
Vam riure i vam explicar l’anècdota a altres companys, però vam continuar amb la llicenciatura. ¿Què més podíem fer? Fa anys les professions i els cicles formatius duien implícit el fracàs. Si mínimament te’n sorties estudiant, tant se valia el que t’interessés (o si no t’interessava res): havies d’anar a la Universitat. Per sort, avui en dia les coses han canviat i tenim clar que ni els que llavors van optar per professionalitzar-se s’han vist frustrats (alguns, com l’amic serraller, es guanyen millor la vida que molts llicenciats), ni els que ho fan ara es perden res. De fet, a la UVic, a partir de l'any vinent, compartiran espai amb els estudiants de grau.
“A Europa és habitual que les universitats imparteixin cicles formatius, i aquí, a causa de la mala reputació de la formació professional, les empreses, entitats i institucions deien que els faltaven tècnics. Per això vam decidir apostar per aquests estudis”, explica Montserrat Fontarnau, directora del Campus Professional de la UVic, que va néixer ara fa deu anys i ofereix cicles formatius de grau superior (CFGS) en un entorn universitari.
L’oferta de cicles és petita i està pensada per brindar un itinerari molt pràctic als estudis de grau. El seu focus és la preparació dels joves per al mercat laboral i, seguint el nou currículum, s’imparteix en format dual, és a dir que permet treballar en empreses mentre s’està estudiant i, en alguns casos, inserir-se directament al mercat a través de l’empresa on s’han fet les pràctiques. “De fet, en els cicles d'àmbit tecnològic, la inserció és del 100%”, afirma Fontarnau, que també explica que 1 de cada 3 joves continua estudiant un grau.
El camí marcat, doncs, s’està esborrant i això facilita que cadascú trobi el seu. És el que hauria volgut, m’imagino, Maria Montessori, la creadora de la pedagogia en la qual s’especialitzarà l’alumnat del nou cicle en Educació infantil que la UVic posa en marxa aquest any, i la protagonista del biopic de Léa Todorov que s’acaba d’estrenar als cinemes.
És sorprenent com el seu mètode educatiu, creat fa cent anys, està tan d’actualitat. Com diu Marta Camps, responsable dels Laboratoris de Formació i Recerca en Educació Infantil i del Màster en Pedagogia Montessori d’aquesta universitat, "En el mercat es poden trobar molts productes Montessori (materials, libres, música, mobles, joguines…) i no tot és Montessori! Més enllà d’aquest fet comercial, la pedagoga va ser pionera en molts aspectes que encara són vigents avui en dia: va defensar la necessitat de llibertat dels infants i la seva capacitat de desenvolupament, va crear un mètode que té com a punt de partida l’observació i que es sustentava tant en la pedagogia com la psicologia evolutiva, fins i tot va tenir en compte alguns aspectes de neurociència, anticipant el paper destacat que té avui en l’educació."
Tanmateix, hi ha qui considera que el seu mètode, basat en el treball individual i en un guiatge i uns materials molt específics, hauria de passar a millor vida. “Estem en un moment en què tot el que no fomenta el deixar fer i el treball globalitzat es qüestiona”, explica Camps. “Però, tenint en compte els últimes resultats en els informes PISA, està clar que caldria recuperar-ne coses. Per exemple, el treball individual permet a l’infant concentrar-se i conèixer quines són les seves limitacions i punts forts. Tot i això, penso que l’ideal ara seria combinar alguns fonaments d’aquesta metodologia amb d’altres que afavoreixen un aprenentatge més global.”
Per això, el nou cicle de la UVic proposa una formació en Educació Infantil des d’una mirada Montessori actualitzada, que, a més, compta amb l’aval de l’Association Montessori Internationale (AMI), fundada per la mateixa Maria Montessori per fer arribar la seva pedagogia arreu del món. Els joves que el cursin rebran el títol de l’AMI i es prepararan per acompanyar els infants seguint els principis d’aquesta filosofia, de manera que, quan aquests infants creixin, s’autoconeguin i se sentin lliures de triar qualsevol camí. O de replantejar-se el que han triat si algun dia perden les claus.
