¿Quan fa que escrius? ¿Què et va fer començar? ¿Com ajudaries un nen que no té amics perquè en faci? ¿Quins consells donaries als estudiants que estan llegint els teus llibres per comprendre'ls millor? ¿Estàs d'acord amb mi que no és necessari tenir amics per ser feliç? Per a tu, ¿què és ser feliç? ¿Creus que estem condicionats pels amics que escollim? I aquests amics, ¿ens condicionen a nosaltres? ¿Ens poden condicionar cap a un canvi dolent? ¿Dependre de l'amistat és una cosa bona? ¿No és importat, també, ser amic d'un mateix? ¿Què opines de les persones que es queden sense amics perquè tenen una idea molt idealitzada de l'amistat? En el teu pròxim llibre, ¿de quin tema penses escriure?
Les preguntes dels estudiants de secundària d'entre 14 i 17 anys que van visitar el CCCB amb l'institut per assistir a una conversa entre Pol Guasch i Miquel Missé van agafar per sorpresa l'escriptor: "¿Us puc fer una pregunta? ¿Aquestes preguntes les esteu fent ara o les heu pensat a casa?". En canvi, el sociòleg i activista Miquel Missé ja està acostumat al nivell dels joves: d'ençà que va conduir la conferència per a estudiants de Judith Butler, s'ha convertit en l'aposta del CCCB per mediar els diàlegs entre pensadors i estudiants.
Al final del diàleg, Pol Guasch –que acaba de publicar la novel·la Ofert a les mans, el paradís crema– va elogiar els joves entrevistadors: "Us volia dir una cosa, abans d'acabar. I us ho dic molt sincerament. Des de fa uns dies m'estan fent moltes entrevises amb moltes preguntes. I no me n'han fet cap de tan interessant com la vostra". Us oferim un tast de les respostes de l'escriptor i el vídeo sencer de l'acte.
1. Jo he sentit que no tenia amics. Quan era més petit que vosaltres. En una escola pública que estava molt bé, teòricament, però on jo no ho vaig passar especialment bé. On tenir amics va ser difícil. On vaig sentir que no encaixava del tot. Amb els nois no era prou noi i amb les noies era massa noi. Em vaig sentir molt sol.
2. Moltes vegades, els grans camins els trobes per accident. Amb la vostra edat, amb quinze anys, hi ha tantes coses que fareu i que no sabeu que fareu... Aquesta és la meva història amb l'escriptura. Una història d'accident, de salvació. I s'ha anat transformant: al principi era una història de fugida i, després, una decisió.
3. Jo he escrit un llibre sobre l'amistat i en parlo com si tingués tres doctorats en el tema, però no sé res que vosaltres no sapigueu. Simplement he escrit una novel·leta on hi ha uns amics.
4. A una persona que no té amics, li diria: hi ha algú al món que se sent igual que tu; i trobaràs aquesta persona. I que no tingui por d'expressar que està sol. Jo, quan m'he sentit molt sol, he acabat trobant algú que també se sentia molt sol. A vegades dues solituds sumen una companyia.
5. No intentis entendre-ho tot. Aquesta és una de les coses boniques de la literatura. Tota l'estona, des de tot arreu, ens estan obligant a entendre-ho tot. Ara, aquí, ja. Hem de saber dir coses. El que és xulo de la literatura és que pots llegir un text i no entendre'l del tot, però sentir coses.
6. [Parlant dels exàmens sobre el llibre.] Podríem proposar un examen que no es basi en comprendre el text, sinó en sentir-lo. Quan Pepito li va dir tal cosa al Juanito, ¿com va reaccionar? Això no ens importa. Ens importa una altra cosa. ¿On t'ha portat aquest llibre? ¿Què t'ha fet sentir? ¿Què has pensat? ¿Com t'ha mogut?
7. No hi ha cap recepta que ens digui què necessitem per ser feliços. Hi ha mil maneres de ser feliç i cadascú ho és a la seva manera. Suposo que hi ha algú al món que pot ser feliç sense amics. A mi em sorprèn. Jo no podria. Però això no vol dir que no passi, que no ho accepti i que no ho trobi fenomenal.
8. Una cosa que deia Aristòtil fa moltíssims anys és "¿qui escull una vida sense amics?". La pregunta que es feia ell fa dos mil anys és la que ens estem fent nosaltres avui. És una pregunta que ha travessat el nostre pensament, la nostra manera d'estar al món i els nostres dubtes.
9. Crec que ser feliç té a veure amb anar a dormir i pensar "el dia d'avui el tornaria a viure una altra vegada". A veure, a vegades et passen coses que no voldries repetir. Però en general té a veure amb "si hagués d'escollir escolliria el que tinc". Evidentment, sempre escolliríem altres coses. Jo voldria tenir molts més diners dels que tinc. Voldria tenir una casa amb jardí, voldria tenir una habitació tres vegades més gran que la que tinc...
10. Crec que els amics ens condicionen, i moltes vegades per això també som amics de qui som. La meva amiga Berta m'ha convertit en una persona molt més alegre, molt més feliç, molt més riallera... I al principi m'arrossegava per aquests camins, però ara hi vaig sol. He esdevingut la persona que soc gràcies a ella. I ella ha esdevingut una mica la persona que és gràcies a mi, en part. Els amics ens construeixen.
11. L'amistat, com tots els vincles i totes les relacions, és un vincle perillós. De fet, a mi, una cosa que em fascina de l'amistat, de l'amor, de les trobades entre les persones, és que quan jo estic amb el Miqui, per exemple, jo no sé què sent el Miqui quan sent el meu nom. ¿Què li passa? ¿Quin pensament té? ¿Què sent al pit? No ho sé, no ho sabré mai. M'ho puc imaginar, perquè sé que ens estimem, que ens portem bé, que tenim converses xules, que passegem pel mar, que és un vincle bonic. Però saber-ho, no ho sé. En una relació, tu t'estàs exposant i obrint a una persona que mai no acabaràs de conèixer del tot. I precisament per això et pot portar per bons camins o per mals camins.
12. Dependre d'algú no és necessàriament una cosa dolenta. De fet, ens necessitem els uns als altres. Una cosa dolenta és dependre només d'algú. Perquè creem uns mites i unes relacions de salvació que tampoc calen. Està bé dependre de molta gent, i que ens necessitem entre nosaltres. Però vigilant.
13. El que fa que tinguem amistats boniques passa per poder estar bé amb nosaltres mateixos. Quan una persona no té cap amic, potser el que ens hem de preguntar és què li està passant. També penso que a vegades tenir amics ens ajuda a ser més amics de nosaltres mateixos. ¿No us ha passat alguna vegada que, gràcies a un amic, us heu perdonat coses vostres?
14. Els amics també s'enfaden. També discuteixen. També estan constantment negociant, com les parelles: ¿què, tenim relació oberta o tenim relació tancada? Ser amics també és parlar les coses, discutir les coses, trobar ajustaments en els punts de vista. Hem de pensar que l'amistat és un vincle que també té problemes, i que els amics a vegades també ens fallaran i no passarà res.
