Quan l’Andrea va començar la seva residència a l’Hospital Universitari de Vic, no sabia fins a quin punt era important saber català. Havia arribat de l’Equador i els primers dies, quan tornava a casa, el cap li donava voltes. Allò sí que no s’ho esperava. Però de mica en mica, en va aprendre. Primer amb un curs bàsic de vocabulari al mateix hospital, i després, seguint una sèrie de cursos fins a obtenir l’A2. I així és com un dia el comença a parlar als seus pacients i s’adona que els veu més contents i agraïts.
Tot això ho explica a la sala on s’han ajuntat més d’un miler de nous residents que acaben de començar la seva formació en hospitals i centres sanitaris catalans. Són metges, infermers, psicòlegs, farmacèutics, biòlegs, físics i químics, molts dels quals provenen d’altres territoris de l’Estat o d’altres països, sobretot de Llatinoamèrica. S’escolten l’Andrea amb atenció. Per a ells, tot és nou. I per a quatre de cada deu residents, també ho és el català. ¿Estaran disposats a aprendre’l? ¿El parlaran amb els pacients que els arribin a partir d’ara? Segons l’estudi ULAS, una iniciativa de la SocDEMCAT per mesurar la utilització que es fa del català entre el personal mèdic i d’infermeria en els centres públics assistencials, els metges més joves són els que utilitzen més el castellà com a llengua habitual, en comparació amb els més veterans. ¿Ens trobem davant d’una situació irreversible?
Entre les fileres, alguns joves residents es miren els documents que en entrar els han entregat els organitzadors. Són un tríptic amb informació dels cursos de català organitzats pel Departament de Salut i impartits pel Consorci per a la Normalització Lingüística. També una Guia fàcil per parlar en català amb els pacients, una obra editada primera vegada pel Departament de Salut sota el lema “Molt per cuidar, molt per aprendre”. A dins s’hi recullen tot un seguit de converses bilingües en català i castellà sobre temes quotidians en els centres sanitaris. També vocabulari sobre proves, malalties comunes o lesions.
¿Seran conscients de la importància de parlar en català als pacients? Els estudis recents no són gaire favorables: menys de la meitat dels metges el fan servir de manera habitual. Una situació que encara és menys freqüent entre les generacions més joves, segons indica un informe fet pel Col·legi de metges de Barcelona amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic, la Secretaria de Política Lingüística, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma per la Llengua. Però no tot està perdut: segons aquest mateix estudi, dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya volen millorar les seves competències en llengua catalana. Un interès que encara creix més entre els nascuts en països extracomunitaris, ja que el 80,1% d’aquests professionals afirmen que en volen millorar el nivell. Fins i tot els professionals nascuts a Catalunya voldrien perfeccionar-lo.
Precisament per això, el Departament de Salut ha posat en marxa per primera vegada formacions gratuïtes de llengua catalana en horari laboral que estan seguint gairebé 4.000 professionals sanitaris del sistema. I al mateix temps, Salut ha aprovat una instrucció amb l’objectiu de preservar els drets lingüístics dels pacients i usuaris del sistema públic de salut de Catalunya, que estableix que cada centre s’haurà de dotar d’un pla de gestió lingüística per fomentar l’ús del català i garantir que els sanitaris puguin atendre en la nostra llengua.
Durant l’acte, el conseller de Salut, Manel Balcells, els recorda que no només aquell dia comencen a posar en pràctica la seva especialitat, sinó que ho fan en un país amb una llengua i cultura pròpies. Per tant, hauran d’atendre persones que, en els moments més delicats, necessitaran ser atesos en català. La llengua que els acaronava quan eren petits i es trobaven malament. La llengua amb què haurien de poder rebre informació i ànims quan els pronòstics no siguin bons. Perquè tots tenim dret a curar-nos i a morir en català.
