Tothom coneix algú que ha estat víctima d’assetjament escolar, possiblement en coneixem de la nostra edat, de l’edat dels nostres pares i de l’edat dels nostres fills. Potser hem estat nosaltres mateixos, les víctimes o, fins i tot, és possible que hàgim estat nosaltres els assetjadors. Això és perquè l’assetjament escolar, sota un nom o un altre, ha existit sempre, però potser mai com ara s’ha posat tant fil a l’agulla per liquidar-lo.
L’assetjament o bullying es caracteritza per la presència d’un abús de poder, en què l’agressor es troba en una posició de superioritat física, verbal o social, i actua amb la clara intenció de fer mal a la víctima, que es troba en situació de vulnerabilitat i desigualtat. Aquest tipus de violència no és puntual, sinó que es repeteix en el temps, creant un clima d’angoixa i inseguretat en la persona assetjada. Pot manifestar-se de manera física, verbal o psicològica. A més, els companys de classe o altres membres de la comunitat poden actuar com a testimonis passius, reforçant indirectament el comportament de l’agressor i causant greus conseqüències emocionals i psicològiques a la víctima a curt i llarg termini.
Per aquest motiu, el Departament d’Educació i Formació Professional ha posat en marxa una campanya institucional que avisa dels “senyals d’alerta” de casos d’assetjament escolar per augmentar-ne la detecció de forma precoç.
14 dades sobre l’assetjament escolar:
1. 2.206 casos d'assetjament escolar han estat atesos pel departament d'Educació de Catalunya des de mitjans del curs 2020-2021 fins al curs 2023-2024.
2. Hi ha hagut un augment del 200% en els casos d'assetjament atesos des del curs 2021-2022 al 2023-2024, degut a una major sensibilització i a l'activació de la USAV (Unitat d’Atenció a l’Alumnat en situació de Violència) i del REVA (Registre de Violències contra l’Alumnat).
3. El 7,5% dels nois i el 4,3% de les noies han estat víctimes d'assetjament escolar a Espanya, segons dades de l'OMS.
4. El ciberassetjament afecta un 24,7% de les víctimes, i el 86,9% d’aquestes agressions es produeixen fora del centre escolar.
5. El motiu més comú d'assetjament és l’aparença física, especialment en les noies, seguit de la nacionalitat, el color de la pell i les discapacitats físiques o d’aprenentatge.
6. Els nens més grans tenen més probabilitat de patir ciberassetjament, mentre que els més joves solen ser víctimes d’assetjament físic.
7. El programa pilot de denúncies per dispositius mòbils s’ha implementat per facilitar la comunicació directa i anònima d’assetjament als centres educatius.
8. El nombre de trucades rebudes pel servei telefònic del ministeri d’Educació entre 2017 i 2018 va ser de 12.799, de les quals 5.557 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament.
9. La detecció precoç és clau per reduir la gravetat de l'assetjament escolar i minimitzar els efectes psicològics a llarg termini.
10. Només el 3,7% dels casos identificats van ser informats a la inspecció educativa, malgrat els protocols establerts.
11. Els alumnes amb baixa acceptació entre els companys i pocs amics són més vulnerables a patir assetjament escolar.
12. Els adolescents que pateixen ciberassetjament tenen més de quatre vegades més probabilitats de tenir pensaments suïcides o intents de suïcidi en comparació amb aquells que no han estat assetjats digitalment.
13. Senyals que es poden detectar en un aula: Canvi dràstic en el rendiment i la motivació acadèmica, alteració sobtada emocional que es reflecteix en el seu comportament, desaparició o trencament de les seves pertinences personals, exclusió per part del grup o marques físiques o autolesions.
14. Senyals que es poden detectar a casa: Problemes psicosomàtics com mal de panxa, problemes de son, ansietat, angoixa o trastorns alimentaris; ferides, marques, morats, cremades, autolesions; canvis de comportament com no voler anar a l’escola ni a altres activitats socials, presentar irritació i frustració, mostrar-se distant o desanimat; en estat d’alerta constantment davant dels aparells electrònics, fins i tot quan dorm; enfadat o depressiu després d’utilitzar l’ordinador o el telèfon mòbil.
