"Fa molt de temps que reflexiono sobre la importància del vincle en l'aprenentatge: pot tenir un impacte positiu, però també negatiu." Ens ho diu Sònia Moll, poeta i professora d'adults al Consorci per a la Normalització Lingüística, que estrena la secció Estimeu-les molt a Catorze. "Tot ve arran d'una frase d'Angela Volpini, que va dir que venim a ser qui som, però sobretot a descobrir qui podem arribar a ser. I penso: això, com ho sabem? Amb les relacions humanes, amb l'entorn, la natura, l'espai urbà... i, també, a través de l'aprenentatge."
La línia dels textos que publicarà els dilluns quinzenalment és aquesta: "Vull reflexionar en clau narrativa sobre com els impactes negatius, fins i tot encara que siguin puntuals, ens condicionen". El primer text és La infermera: "Em va venir al cap el pànic que tant jo com les altres criatures teníem a la llar d'infants. La por no ens permet descobrir qui podem arribar a ser, perquè ens paralitza, i això en ensenyament passa molt: la por anul·la l'aprenentatge i anul·la la persona, perquè anul·la el seu potencial de creixement. La por o et fa fugir o et fa atacar o et paralitza, i tot això són reaccions, no són accions escollides lliurement."
Així doncs, aquesta secció parlarà de com ens marca el que vivim mentre aprenem: "Un impacte negatiu a l'escola pot marcar tota una vida. En un dels propers textos explico que era molt tímida, i a primer de primària una nena em va fer riure molt, i em van castigar al passadís. Només va caldre això perquè reprimís qualsevol expressió que no fos el silenci i el somriure. I el caràcter a l'escola em va canviar: em vaig convertir en una nena seriosa, perquè amb aquell càstig, que no entenia, vaig assumir que havia fet una cosa malament. Hi ha molts altres exemples: quan la professora de tercer em ridiculitzava, quan el monitor de l'esplai em deia gorda. En situacions així, pot ser que una criatura es defensi o es refermi amb la seva vàlua. Però hi ha moltes criatures que estan totalment indefenses perquè no tenen tants recursos."
El nom de la secció, Estimeu-les molt, és una declaració d'intencions: "El sentit amb què Claudina Thévenea va fundar les escoles Jesús-Maria a l'època de la revolució francesa és l'essència de l'educació: sense amor no podem descobrir qui podem arribar a ser. Sense amor estem castrades. Tinc pensades escenes narratives d'un personatge que segueixi un recorregut en l'àmbit educatiu. Estimeu-les molt per mi és un ideal, l'horitzó per a l'aprenentatge".
