Al bell mig de Barcelona, en una ubicació sense concretar per seguretat, hi ha un espai força desconegut, però que fa una tasca immensa per la preservació i la recuperació del patrimoni. Eines diverses —manuals i automàtiques—, equips que al visitant li resulten estranyíssims, materials amb noms de la taula dels elements, entre d’altres utensilis, donen la benvinguda.
Es tracta d’un laboratori, però no pas mèdic, sinó artístic, tot i que el mètode científic està present en cadascuna de les intervencions que fa. Un laboratori de conservació i restauració que la Diputació de Barcelona va posar en marxa fa 10 anys per donar servei a la Xarxa de Museus Locals, a la Xarxa d’Arxius Municipals i al seu propi Fons Històric i Artístic.
Aquest equipament de primer nivell adscrit a l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura, treballa amb peces de totes les disciplines artístiques i de totes les èpoques. Per aquest motiu, endinsar-se un dia qualsevol al Laboratori permet saltar d’èpoques i estils tan sols canviant de taula on treballa cadascuna de les seves integrants. Si en una es restauren monedes romanes, a l’altra es treballa en una columna modernista; si en una s’actua amb paciència sobre documents antiquíssims, a l’altra es restaura una obra pictòrica que ha d’aparèixer en una nova exposició.
Tot sorprèn al Laboratori de Conservació-Restauració i la curiositat que sorgeix a cada calaixera que s’obre és satisfeta gràcies a les respostes de les quatre tècniques que actualment componen aquest servei. Totes elles són expertes en diferents disciplines, ja que, per als no avesats en la temàtica, no totes les persones que es dediquen a aquesta feina poden tractar tot tipus de material: cal molta especialització en la matèria!
Actualment, es treballa en les arts decoratives, l’escultura i la pintura, en material arqueològic, paleontològic i etnològic, en els revestiments decoratius i en l’obra gràfica i els documents. Aquesta gran capacitat de tractar materials diversos ha permès que, durant aquests 10 anys, s’hagi pogut intervenir, només per als museus, en més de 300 peces. Si afegim les feines que també es duen a terme, des d’ara fa 4 anys, per als arxius recuperant documents i en les labors de conservació preventiva i curativa per a les obres d’art de la Diputació, la xifra és més gran.
Conservar una herència cultural de gran valor
Totes les peces que han passat pel Laboratori de Conservació-Restauració són especials i importants per al museu que sol·licita una intervenció. A més, gràcies a les intervencions es fa possible que arxius i museus locals compleixin amb la legislació i, el més important, poder salvaguardar patrimoni que, sense aquest servei de la Diputació de Barcelona, es podria malmetre, perdent-se així una herència cultural de gran valor.
Aviat podrem gaudir de totes aquestes intervencions en un catàleg commemoratiu que des de la Diputació de Barcelona s’està produint. Algunes són importants per haver estat de les primeres, com els treballs per al Museu d’Art de Sabadell per tractarun conjunt de pintures sobre tela adherides al mur procedents d’una casa de Sabadell que actualment està exposat al museu.
També destaquen les col·laboracions amb el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, amb què s’ha treballat en diferents ocasions restaurant pintures sobre tela de Joaquim Mir i d’Hermen Anglada i Camarasa, i també donant suport a les exposicions en què ha participat.
Però, no tot són obres de gran format. Peces petites també poden suposar tot un repte, com les que es van restaurar per al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma: 11 dracmes de plata d’imitació emporitana tipus Puig Castellar i dracmes ibèriques d’Empúries. O els estris de bronze d’època romana, entre ells unes pinces, per al Museu de Badalona. I les peces que el Museu de Granollers va oferir per a la realització de l’exposició sobre com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval, «Caput aut Navis».
Tanmateix, no tot són peces arqueològiques, escultures o pintures. Per al Museu de Manresa es va restaurar una maqueta del pintor i escenògraf d’òpera Mestres Cabanes, molt important per a la ciutat; mentre que actualment es treballa en un reliquiari de plata d’últim terç segle XVIII-primers segle XIX del Museu de la Pagesia de Castellbisbal.
De vegades, el Laboratori ha de sortir del seu espai i desplaçar-se fins al lloc de la intervenció. Com en el cas de la Casa Alegre de Sagrera, del Museu de Terrassa, que va suposar unaactuació de més de tres anys in situ per intervenir en un conjunt de pintura mural amb paisatges de la sala noble de la casa. Tampoc va ser senzilla la restauració de la Font del Museu Palau Mercader de Cornellà, un exemple de treball en equip, amb la col·laboració imprescindible de la brigada municipal.
Des de fa quatre anys, el Laboratori dona també servei a la Xarxa d’Arxius Municipals amb una experta en restauració de paper i pergamí, que té cura de documentació, pergamins, llibres antics i plànols que són importants per a cadascun dels municipis que en demana la seva preservació.
La llista de feines, en conseqüència, és llarguíssima. Aquests dies, a les xarxes socials podreu trobar moltes de les intervencions, tant de Museus Locals com d’Arxius Municipals, seguint #LabRestaura10Anys
Més informació a www.diba.cat/web/opc/laboratori-de-conservacio-i-restauracio
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
