L’ansietat és una realitat que afecta moltes persones, sovint de manera silenciosa. Quan apareix, pot alterar-nos la manera de viure i de relacionar-nos amb el món, i fer-nos sentir desbordats en situacions quotidianes. Però, més enllà de la preocupació i la inquietud, hi ha mecanismes i estratègies que poden ajudar-nos a gestionar-la i a trobar un equilibri. Aquest text reflexiona sobre com podem comprendre millor l'ansietat i ofereix algunes claus per afrontar-la de manera efectiva, i recuperar així el control i la serenitat en el nostre dia a dia. Hem extret 14 reflexions d'aquesta xerrada de la dra. Olivia Remes, investigadora en salut mental i benestar, vinculada a la Universitat de Cambridge durant els darrers deu anys:
1. Imagina que t'estàs preparant per anar a una festa. Estàs emocionada, però també nerviosa, i tens un rosec a l'estómac, gairebé com si fos un altre batec. Alguna cosa et frena, t’impedeix estar gaire feliç. No, no et passis de feliç. Millor anar amb cautela, no fos cas que et passés res dolent. Comences a preguntar-te: ¿Amb qui hauria de parlar quan arribi? ¿I si ningú vol parlar amb mi? ¿I si pensen que soc rareta?
2. O imagina que cada vegada que surts i et trobes en llocs amb molta gent, sents que va sorgint una mena de pànic. Quan estàs envoltat de moltes persones, com en un autobús, comences a sentir calor, nàusees, incomoditat, i per evitar que això passi, comences a evitar molts llocs, cosa que et fa sentir sol i aïllat.
3. L’ansietat és molt comuna, molt més del que la gent pensa. Ara mateix, una de cada 14 persones al món té un trastorn d'ansietat.
4. L'ansietat pot conduir a la depressió, l'abandonament escolar, el suïcidi. Fa que sigui més difícil concentrar-se i mantenir una feina, i pot portar a la ruptura de relacions. Però molta gent no ho sap, per això, moltes vegades, l'ansietat es minimitza com si només fossin nervis que ja passaran, una mena de debilitat, però l'ansietat és molt més que això.
5. Una raó per la qual tanta gent no creu que sigui important és perquè no saben què és. ¿És la meva personalitat? ¿És una malaltia? ¿És una sensació normal? ¿Què és? Per això és important diferenciar què és l’ansietat normal de què és un trastorn d'ansietat.
6. L'ansietat normal és una emoció que tots experimentem quan estem en situacions estressants.
7. L'ansietat ens ajuda a complir terminis a la feina i a reaccionar a les emergències. Però quan aquesta emoció d'ansietat es porta a l'extrem i sorgeix en situacions que no suposen una amenaça real, és quan podríem tenir un trastorn d'ansietat.
8. Malgrat el tipus d'ansietat que puguem patir, s’hi pot fer alguna cosa per reduir-la. Funciona, i és més senzill del que ens puguem imaginar. […] La manera com afrontem o gestionem les coses té un impacte directe en la quantitat d'ansietat que experimentes, i si modifiquem com ens hi enfrontem, podem reduir l’ansietat.
9. Les persones que senten que tenen més control sobre les seves vides tenen una millor salut mental. Si sentim que ens falta control a la vida, els estudis diuen que hauríem de participar en experiències que ens donin més control.
10. ¿De vegades procrastines perquè no et sents prou preparat? ¿Trobes difícil prendre decisions, com ara què posar-te, què menjar, amb qui sortir, quina feina acceptar? ¿Tens tendència a perdre molt de temps decidint què podries fer mentre no fas res? Una manera de superar la indecisió i aquesta falta de control a la vida és fer-ho malament.Fer-ho malament t’allibera per passar a l'acció.
11. La segona estratègia d'afrontament és perdonar-nos, això és molt poderós si ho fas servir.
12. Les persones amb ansietat pensem molt en què estem fent malament, les nostres preocupacions i com de malament ens sentim. Imagineu que tinguéssim un amic que constantment ens assenyalés tot el que estàs fent malament i tot el que ens va malament a la vida. Probablement voldríem desfer-nos d’aquesta persona de seguida, oi? Doncs bé, les persones amb ansietat fan això amb elles mateixes tot el dia. No són amables amb elles mateixes. Potser ha arribat el moment de començar a ser més amables amb nosaltres mateixos, el moment de començar a donar-nos suport, i una manera de fer-ho és perdonar-nos per qualsevol error que pensem que hem comès, sigui fa un moment o en el passat.
13. I per últim, però no menys important, tenir un propòsit i sentit a la vida és un mecanisme d’afrontament molt important. Sigui el que sigui que fem a la vida, qualsevol feina que fem, per més diners que guanyem, no podem ser plenament feliços fins que sabem que algú més ens necessita, que algú més depèn dels nostres assoliments o de l’amor que tenim per compartir. No és que necessitem els bons comentaris dels altres per continuar en la vida, però si no fem alguna cosa pensant en algú altre, tenim un risc molt més alt de tenir mala salut mental.
14. Encara que aquestes persones mai sàpiguen el que hem fet per elles, no importa, perquè nosaltres ho sabrem, i això ens farà adonar de la singularitat i la importància de la nostra vida.
