Estem molt contents. Catorze ha guanyat el VI premi Llengua Nacional, un guardó de periodicitat anual que vol reconèixer projectes empresarials d’arreu dels Països Catalans que mostrin un ferm compromís amb el català i contribueixin a estendre el bon ús de la llengua. El premi està convocat per l'Associació Llengua Nacional, que va néixer el 1991 com a instrument de militància lingüística: per defensar el català de les accions que el discriminen, per promoure’n la normalització i per vetllar per la unitat de la llengua. El premi Llengua Nacional 2023, dotat amb 3.000 euros, s'afegeix a una sèrie de guardons que ha rebut Catorze al llarg dels seus gairebé deu anys de trajectòria: el premi Lletra de projectes digitals 2015, el premi de Comunicació no sexista 2017, el premi Nacional de Cultura 2018 i el premi Marta Mata 2020.
Transcrivim el discurs que ha pronunciat l'escriptora Eva Piquer, fundadora i directora de Catorze, durant l'acte de lliurament del premi Llengua Nacional
Moltíssimes gràcies per haver atorgat a Catorze aquest sisè Premi Llengua Nacional.
(Soc l'Eva Piquer, l'editora i directora de Catorze. Avui Catorze no seria possible sense la Gemma Ventura, sense l'Abel Capdevila i sense els col·laboradors tan bons que tenim.)
Vull creure que em perdonareu la immodèstia: el trobo un premi ben concedit. De debò, sembla un reconeixement fet a mida per a nosaltres. Crec que a Catorze complim amb escreix els requisits que teniu en compte: som una petita empresa, estem del tot compromesos amb la llengua catalana, i hem aconseguit acostar la cultura i la nostra mirada literària del món a centenars de milers de seguidors fidels que ens segueixen, ens llegeixen i ens ajuden a mantenir-nos vius.
Quan ara farà deu anys, a principis del 2014, vaig muntar un digital cultural, partia de molts hàndicaps. Pretenia tirar endavant un mitjà de comunicació (en plena crisi i reconversió dels mitjans de comunicació), un mitjà digital (ningú havia descobert la fórmula per fer sostenible econòmicament un mitjà digital), un mitjà de cultura (el sector cultural és precari, hi ha en joc més egos que diners) i un mitjà en català. Per descomptat, en català. De fet, la qüestió de la llengua ni tan sols me la vaig plantejar perquè no se m'acudiria muntar un mitjà en cap altra llengua que no fos la catalana. És com quan em pregunten per què escric en català. La pregunta té una primera resposta clara: perquè és la meva llengua.
Sempre explico que vaig créixer enganyada. El 1972, els pares em van dur a una escola d'aquelles que aprofitaven les escletxes de finals del franquisme i vaig rebre tot l'ensenyament primari en català. Em pensava que allò era normal, que vivíem en un país normal. Quan vaig sortir de l'escola Arrel per anar a un institut públic, la realitat em va esclatar a la cara. Pensava que la feina ja estava feta i vaig descobrir que no, que encara calia defensar i protegir la llengua. Per sort, a l'escola també m'havien ensenyat a lluitar per intentar millorar les coses. Em vaig passar l'adolescència, a finals dels anys vuitanta, treballant per la llengua (i fent accions no violentes a favor de la llengua) des de la comissió lingüística de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. En aquella comissió de voluntaris per la llengua també hi havia en Xavier Sànchez Picanyol, que es va morir de sobte el febrer del 2023, ara fa nou mesos. Xavier, avui ens han donat aquest premi i he pensat en tu.
Tinc certa fe en l'impossible, potser per això vaig muntar Catorze. Un digital català i en català que fa i difon cultura. Catorze pretén donar visibilitat a la creació literària, teatral, cinematogràfica, artística i musical. Alhora, nosaltres mateixos som també una plataforma de creació artística. Tenim una bona colla d'escriptors i il·lustradors catalans com a col·laboradors. Treballem amb esperit artesanal, cuidant cada peça que publiquem, i amb la il·lusió com a valor afegit. Intentem compensar uns recursos forçosament limitats amb les ganes de fer bona feina.
I ho fem tot en català perquè no ho voldríem fer d'altra manera, perquè és la nostra llengua, però també perquè la llengua catalana és encara avui una causa a defensar. Parafrasejant el president Companys, totes les causes justes del món tenen els seus defensors, però la llengua catalana només ens té a nosaltres. Em sembla que hem de fer de la defensa de la llengua una prioritat, en lloc d'apartar-la del debat públic com si fes nosa. Com si ens n'haguéssim d'amagar o d'avergonyir. Visc envoltada de defensors del planeta que són sensibles a tota mena d'injustícies però que no entenen que m'importi salvar la meva llengua. Que fins i tot em fan sentir malament pel fet de tenir consciència lingüística i per pretendre viure en català als Països Catalans.
Catorze s'ha establert des de fa anys com el mitjà de continguts específics més llegit en llengua catalana, però tirar-lo endavant suposa cada dia un esforç enorme. Els lectors els tenim, hem aconseguit que la cultura no faci por, hem aconseguit entrar a cases on no hi havia llibres ni gaire consum cultural. Però no estava escrit enlloc que fos fàcil mantenir econòmicament un digital de cultura en català. Ara mateix depenem dels anunciants que aprofiten la nostra marca i capacitat de difusió –només tenim anuncis de qualitat, creiem en els nostres anunciants i sabem que això es nota– i, sobretot, sobretot, depenem dels lectors que ens renoven la confiança amb donacions i amb subscripcions mensuals. És gràcies a aquests anunciants i a aquests subscriptors que el 2024 podrem celebrar que ja fa deu anys que intentem fer, ser i encomanar cultura. En català, per descomptat.
Moltes gràcies.
Pots donar suport a Catorze a través d'una donació puntual o mensual des d'aquí mateix. ¿Ens ajudes a continuar?
