Fa uns dies em va arribar un vídeo de l’actor Pere Arquillué on plantejava un repte: comprometre’s a estar vint-i-un dies seguits parlant en català. Això vol dir fer-lo servir amb tothom, sigui de la nacionalitat, raça o origen que sigui, vesteixi com vesteixi, vingui d’on vingui. Quina cosa, fer servir la llengua d’un país. ¿Es plantegen els alemanys parlar en alemany durant vint dies seguits?
Aquí no hi estem acostumats. Als que ja tenim uns quants anys quan érem petits ens ensenyaven que mantenir el català, ja no amb estrangers que no l’entenien sinó amb persones nascudes aquí que feien servir el castellà, era de mala educació. Ens passàvem el dia canviant fins que directament encetàvem la conversa en castellà. Si la persona que tenies al davant era d’un altre país o raça, aleshores encara hi havia menys dubtes.
Per això, una campanya que en qualsevol altre lloc seria absurda aquí no ho és. Prova de parlar només en català durant vint-i-un dies, a veure si te’n surts. El que sí que és factible, però, és arrencar sempre amb un bon dia. És el primer que diem en entrar en una botiga i el primer que aprenen els participants de "Comerços aprenents", el projecte del Consorci per a la Normalització Lingüística que ofereix als comerços locals uns coneixements bàsics de català perquè el puguin fer servir per atendre la clientela. Com que, pels horaris que tenen, molts d’aquests botiguers no poden assistir als cursos que s’ofereixen, aquesta iniciativa permet que el puguin aprendre al seu lloc de treball.
Els tècnics de Normalització Lingüística es desplacen als establiments un o dos cops per setmana, en un horari prèviament acordat, i ofereixen quinze sessions d’uns quinze minuts adaptades al nivell i a les necessitats dels treballadors. D’aquesta manera s’ensenyen les expressions més habituals i necessàries per entendre’s amb els clients, com ara les salutacions, els nombres per poder dir els preus, els noms dels productes que venen, els dies de la setmana i altres recursos necessaris que s’ajusten al vocabulari específic de cada comerç. D’aquesta manera es facilita la comunicació i la relació entre els consumidors o clients i els comerços, afavorint la inserció lingüística dels comerciants estrangers o nouvinguts i millorant l’experiència comercial del client local. Amb un mateix codi de comunicació, les relacions de veïnatge i integració milloren.
Recordo, ja fa una pila d’anys, que un amic brasiler va venir uns mesos a Barcelona. De seguida va voler aprendre la llengua i es va apuntar a classe. Quan ens vèiem, ens insistia que li parléssim sempre en català. A mi se’m feia estrany perquè l’havia conegut trampejant entre el castellà i el portuguès i perquè em semblava que li posava les coses més difícils. Ell s’hi oposava i insistia: en català, si us plau. Aleshores vaig entendre que la discriminació la fèiem nosaltres si no seguíem el que ens demanava, perquè parlar en català no és marginar sinó donar l’oportunitat d’incloure l’altre en la cultura pròpia. I això és el que pretén el projecte "Comerços aprenents", que dota aquests comerciants d'un català bàsic perquè puguin prestar un servei de millor qualitat.
Les sessions són curtes i precises, adaptades a cada cas particular. Es tracta de donar eines i recursos segons el nivell de coneixement del comerciant perquè les pugui anar aplicant al llarg del dia amb cadascun dels clients. El projecte s’ha desenvolupat ja a vint-i-tres poblacions i espera sumar-ne moltes més. La millor manera d’aprendre una llengua és parlar-la. Entendre-la és un primer pas; llençar-se a fer-la servir, el següent. Ajudem-los. Per començar, digues bon dia.
