¿De què parlem quan parlem del dèficit masculí?

¿Cada cop és més difícil trobar la parella ideal? Potser sí. Segons l'estudi de la sociòloga Maike van Damme, del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), cada vegada és més difícil per a les dones heterosexuals amb estudis superiors i valors feministes trobar parella amb característiques similars. Com ella mateixa detalla: "Es tracta d'un exercici teòric del nombre de cònjuges potencials del sexe oposat assumint que tots els homes i les dones preferirien relacions homògames respecte a l’educació i els valors dels rols de gènere."

Dades en mà, Van Damme ens diu que una de cada tres dones d'aquest perfil no trobarà un home amb característiques semblants, a menys que decideixi "emparellar-se cap avall", és a dir, amb algú amb menys estudis o valors menys igualitaris. ¿Per què? Perquè només el 37% dels homes d'entre 25 i 64 anys a Espanya tenen estudis superiors, comparat amb el 45% de les dones. I això, encara que sembli poca cosa, acaba generant una asimetria que complica l'escenari sentimental.

¿Per què passa això?
Tot comença amb la bretxa educativa, que no ha deixat d'augmentar amb el temps. Això vol dir que, entre les generacions més joves, sis de cada deu dones tenen estudis superiors, mentre que només quatre de cada deu homes poden dir el mateix. Així doncs, hi ha més dones amb estudis avançats buscant parelles amb les mateixes qualificacions que homes disponibles per a elles. A aquest desajustament educatiu, hi hem de sumar una altra realitat: els valors de gènere no evolucionen al mateix ritme per a tothom.

La desconnexió dels valors
Mentre que moltes dones adopten valors feministes i igualitaris, no tots els homes ho fan amb la mateixa intensitat. Quan es demana sobre qüestions com "¿Creus que una mare treballadora pot tenir una relació tan propera amb el seu fill com una mare que no treballa?" o "En moments de poca feina, ¿haurien de tenir més dret els homes a un lloc de treball que les dones?", les respostes encara mostren una diferència significativa entre gèneres. Van Damme apunta que aquesta bretxa de valors arriba fins als 17 punts percentuals entre homes amb educació superior.

També existeix el dèficit femení
Si parlem de dèficit masculí, també existeix el dèficit femení. Un 25% dels homes amb estudis baixos i valors tradicionals no troben parella amb les mateixes característiques. En aquest cas, les dones amb menys estudis i valors conservadors tendeixen a buscar parelles amb altres atributs o prefereixen, senzillament, no emparellar-se. Segons un estudi del professor Luís Ayuso de la Universitat de Màlaga, el 84% de les dones entrevistades van considerar que la falta d'implicació en les tasques domèstiques era un factor decisiu per no iniciar o mantenir una relació. ¿La conseqüència? Molts homes amb valors tradicionals no troben parella.

Mirant cap al futur
Van Damme ens adverteix que el futur no és gaire esperançador. La Generació Z, tot i ser més jove, ja mostra una bretxa de valors de gènere més àmplia que els millennials. En definitiva, aquest fenomen del dèficit masculí posa en evidència la falta de correspondència entre els perfils de parella desitjats i la realitat, cosa que està canviant la manera com s'estableixen les relacions heterosexuals actuals. Mentre hi hagi aquestes asimetries en l'educació i els valors de gènere, la sociòloga alerta: "Les parelles potencials haurien de ser conscients de la imperfecció del mercat de parelles dels joves adults espanyols."