Qualsevol persona que hagi passat per una depressió et dirà que no és només una cosa mental, també se sent a tot el cos, a l'estómac. Que tenir ansietat i depressió és com estar espantat i cansat al mateix temps. És tenir por del fracàs, però ser incapaç de fer res. És trobar a faltar els amics però no voler-los veure. És voler estar sol però no voler sentir-se sol. És un allau de sensacions, totes dolentes, que et paralitzen.
La depressió és un trastorn mental que afecta aproximadament el 7% de la població europea major de quinze anys. A Europa, les dones tenen el doble de probabilitats de patir depressió en comparació amb els homes, fet confirmat per l'Institut Nacional de Salut Mental (NIMH), i sovint es presenta amb altres trastorns, com l'ansietat i l'abús de substàncies. La depressió afecta no només l'estat emocional, sinó també la salut i la capacitat funcional de les persones, provocant dificultats per treballar, estudiar i mantenir relacions socials.
Segons l'últim informe de la Comissió Europea, la situació ha empitjorat, sobretot entre els joves, amb factors com els efectes devastadors de la pandèmia, la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, l'atur i l'augment del cost de la vida, així com la pressió de les xarxes socials i l'esfera digital. El primer diumenge d'octubre és el Dia Europeu de la Depressió. Et mostrem 14 aspectes sobre aquest trastorn:
1. Augment de les conductes suïcides: Les conductes suïcides no mortals van augmentar un 50,77%a Catalunya després del confinament per la COVID-19, especialment entre dones joves i menors d'edat.
2. Factors contributius: L'aïllament social i els desafiaments econòmics són factors clau que van influir en l'augment de les conductes suïcides postconfinament.
3. Diferències per sexe: Les dones tenen el doble de probabilitats de patir depressió en comparació amb els homes.
4. Distribució no homogènia: la depressió és més prevalent en grups amb nivells més baixos d'ingressos i educació.
5. Impacte dels confinaments: Durant els períodes de confinament estricte, hi va haver una reducció temporal de les conductes suïcides, però després del confinament aquestes van augmentar dràsticament. Aquest patró es relaciona amb l'aïllament social i els desafiaments econòmics posteriors.
6. Impacte en la salut mental dels joves: La pandèmia va visibilitzar els problemes de salut mental dels joves, amb més ingressos per autolesions, intents de suïcidi i trastorns alimentaris.
7. Increment global del diagnòstic de depressió: Des de la pandèmia, els diagnòstics per depressió postconfinament a l'atenció primària han augmentat un 86,6% a Catalunya entre 2017 i 2022, coincidint amb un increment del 50,77% en les conductes suïcides no mortals.
8. Augment de la prescripció d'antidepressius: Entre 2017 i 2022, la prescripció d'antidepressius va augmentar del 81,3% al 83,7%, fet que es relaciona amb el recurs més ràpid i accessible durant la pandèmia per gestionar la salut mental.
9. Augment més pronunciat en dones joves: L'increment de conductes suïcides i diagnòstics per depressió és especialment alt en dones joves d'entre 18 i 30 anys.
10. Ús de pantalles: El temps excessiu davant de pantalles (mòbils, videojocs, xarxes socials) s'ha associat amb un augment dels nivells de depressió en nens i adolescents. Estudis indiquen que més de 3 hores al dia d'ús intensiu d'Internet o xarxes socials augmenten el risc de depressió.
11. Impacte de les xarxes socials: Les comparacions socials, el ciberassetjament, i la por de perdre’s alguna cosa (“FOMO”) són elements que contribueixen a la depressió entre els usuaris adolescents.
12. Augment de suïcidis: El suïcidi, que sovint està relacionat amb la depressió, és la segona causa de mort entre joves de 15 a 29 anys en l'àmbit mundial, i s'ha vist un increment preocupant postpandèmia.
13. Canvis neurobiològics: L'exposició contínua a estímuls digitals pot alterar el desenvolupament del cervell en joves, afavorint conductes depressives.
14. Distància emocional: L'ús excessiu de pantalles redueix les interaccions físiques i emocionals, impactant negativament en la salut mental dels adolescents.
