Descobrir el Palau Güell

El llegat arquitectònic i artístic d'Antoni Gaudí és, sense cap dubte, un dels atractius de la ciutat de Barcelona. Una de les seves joies més desconegudes és el Palau Güell, que es va construir entre els anys 1886 i 1890, i, com indica el seu nom, era l'habitatge particular de l'empresari Eusebi Güell, la seva dona Isabel López i els seus deu fills. La relació entre Gaudí i Güell, un dels homes més rics i cultivats en aquella època, va donar a l'arquitecte l'oportunitat d'iniciar la seva trajectòria professional i de desenvolupar el seu talent artístic.

El Palau Güell, que des de 1945 és propietat de la Diputació de Barcelona i l'any 1984 va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO, va reobrir les seves portes el maig del 2011 després de diverses restauracions, és segurament l'edifici més genuí de Gaudí, ja que és el més ben conservat i mai no ha patit modificacions essencials. Destaca per la seva concepció innovadora de l'espai i per les formes expressives i imaginatives, així com pels materials nobles tradicionals que s'hi van utilitzar, com el marbre, la fusta, el vidre, el ferro forjat i la pedra calcària, que en bona part procedeix de les pedreres que eren propietat d'Eusebi Güell a les costes del Garraf.
 
L'edifici
El Palau se situa en l'origen de l'arquitectura art nouveau a escala mundial i a la seva façana principal ja hi trobem elements que expressen la volguda ruptura de Gaudí amb l'arquitectura del passat, com la dimensió de les portes d'entrada i la doble obertura de façana en forma d'arcs catenaris, tancats per una reixa de ferro forjat cargolada i disposada de manera tal permet veure l'exterior des de dins però dificulta les mirades xafarderes exteriors.

L'estança principal és el saló central. S'hi accedeix a través de la planta noble i està cobert per una singular cúpula parabòlica perforada que permet l'entrada de llum. Va ser concebut principalment com a lloc de celebració d'actes socials i culturals, però també podia acollir el culte religiós, ja que disposa d'una capella oculta darrere unes portes, i compta amb un orgue amb els tubs disposats quinze metres més amunt del teclat, sota la cúpula per aconseguir la profunditat de so desitjada i una correcat la ventilació.
Un dels espais més emblemàtics del conjunt és la cavallerissa que es troba al soterrani i que alhora fa les funcions de fonament de tota l'estructura. Però és el terrat, amb l'agulla central sobre el saló envoltada de quatre àmplies obertures parabòliques que s'obren a la recerca de la llum natural, un dels punts més espectaculars del Palau. El coronen vint xemeneies amb què Gaudí va transformar, per primera vegada, els fumerals de les llars de foc i els conductes de ventilació tradicionals en escultures màgiques i policromades. A més, en la majoria s'hi pot apreciar l'ús de la tècnica del trencadís, que més tard faria servir en tants d'altres projectes.
Visites guiades
El Palau Güell secret permet entrar a espais ocults que normalment estan tancats al públic. Al llarg del recorregut per indrets recòndits es va enfilant la història i vida quotidiana de la família Güell. Veure el Palau a la penombra, amb poca gent, entrar al despatx d'Eusebi Güell, accedir a la capella del saló central des de l'interior, l'emoció d'escoltar l'orgue a la balconada del costat o la vista enlluernadora del terrat, són privilegis que es poden gaudir –amb inscripció prèvia– el tercer dissabte de cada mes.

Els Güell a la Rambla. Quatre Palaus connectats és una visita guiada urbana que comença a la planta noble del Palau Moja, la que va ser la llar d'Antonio López y López, marquès de Comillas i sogre d'Eusebi. El trajecte continua al Palau Fonollar, adquirit per Eusebi Güell per anar-hi a viure després de casar-se amb Isabel López Bru, i baixa per la Rambla fins a la casa de Joan Güell i Ferrer, pare d'Eusebi Güell. L'última parada és al Palau Güell on la família Güell va residir des de 1888. L'itinerari inclou la planta noble del Palau Moja i la visita íntegra del Palau Güell i té lloc el tercer diumenge de cada mes.